18.11.12

L’AMOR



L’AMOR
és un manament, així ho pensava
Kierkegaard. Millor serà
—penso jo— estimar, sense fer
cas d’aquest manament.
Reconeixent-se
l’ànima amb l’ànima,
responent
la sang a la sang,
sense saber, en ple
vol —cap amunt
o cap avall—,
quin haurà de ser
el punt d’arribada.
 
Jüri Talvet
(traduït per Joan-Francesc Ainaud)

3.1.12

Cada cosa té el seu moment



I la pressa no porta enlloc. És mala consellera. Volem la resposta al segon, no ens donem temps per pensar... L'amic S. es va donar temps i va agafar la ploma. Deixem, per segons quines coses, que el temps es posi entremig.


Lletres tocatardanes (fragment) 

"El meu amic S. acaba de contestar a una lletra que jo vaig adreçar-li fa un any i mig. Li estic infinitament més agraït que no pas si m'hagués contestat a les 24 hores. Contestar a les 24 hores, és voler-se treure del damunt una obligació. Contestat al cap d'un any i mig és un fenomen extraordinàriament més delicat. Per espai de divuit mesos, més temps que una mare gràvida no porta el seu infant -exactament el doble de temps-, el meu amic m'ha portat en el si, o almenys hi ha portat la memòria de la meva lletra. Dir que en tot aquest temps ha tingut mandra, no seria sinó dar una versió grollera, calumniosa del fet. Res d'això: per a escriure'm necessitava un cert estat d'esperit, una certa inspiració estilística. Volia fer una obra tranquil.la i definitiva. La seva lletra de resposta, en el fons, s'anava formant en son esperit, a pleret, d'una manera subconscient. No creixia pas amb l'agosarament d'una carabassera, sinó amb la pausada majestat del roure. Ha vingut el moment que la resposta ha cristal·litzat en el seu esperit: aleshores, i només aleshores, el meu amic ha pres la ploma." (Josep Carner - De Les bonhomies i altres proses, 1981) 

1.1.12

La Belle Ferronière


També és al Louvre, la va pintar Leonardo i no la visiten ni se la miren tant com a La Gioconda. A mi m'agrada més.