tag:blogger.com,1999:blog-23512945892799531932012-02-16T13:15:35.363+01:00Miraculosa Mirónoreply@blogger.comBlogger1761100tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-43570266532878194922012-01-03T21:15:00.001+01:002012-01-03T21:15:19.545+01:00

I la pressa no porta enlloc. És mala consellera. Volem la resposta al segon, no ens donem temps per pensar... L'amic S. es va donar temps i va agafar la ploma. Deixem, per segons quines coses, que el temps es posi entremig. Lletres tocatardanes (fragment)  "El meu amic S. acaba de contestar a una lletra que jo vaig adreçar-li fa un any i mig. Li estic infinitament més agraït que no pas

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-5433725856456582532012-01-01T02:30:00.000+01:002012-01-01T02:30:01.385+01:00

També és al Louvre, la va pintar Leonardo i no la visiten ni se la miren tant com a La Gioconda. A mi m'agrada més.

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-57263889170790478672011-12-06T08:07:00.001+01:002011-12-06T08:18:31.460+01:00

Feliç l'home que estima la Llei del Senyor  Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu en companyia dels descreguts; estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia. Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: dóna fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge; duu a bon terme tot el que emprèn. No serà

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-19884130706163351962011-11-25T16:44:00.002+01:002011-11-25T16:47:39.163+01:00

Li vaig posar Jodesh i el vaig tenir un munt de temps a la capçalera del bloc. Aquests dies fa quatre anys que, tímidament, vaig obrir aquest bloc, i un altre que ja està aturat i abandonat. Ho celebro, ves què et dic! Això que, pobret, aquest Josesh el tinc deixat de la mà de Déu. M'he decantat cap al MA PITOM!. Poc podia pensa-m'ho llavors com anirien les coses. Quatre anys són quatre dies i

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-16645399784612996062011-10-08T15:26:00.000+02:002011-10-08T15:26:27.496+02:00

trobaràs la llum entre les arrels del temps. et buscaràs al cor de les paraules i et trobaràs dins del darrer revolt de la teua ànima. la terra per a tu estendrà l'ordre infinit dels seus camins. seguiràs els camins de l'ombra i de la mar. trobaràs el temps on naix la terra, on moren els somnis. miraràs l'horitzó i a les mans et floriran els dubtes. seràs gran i et faràs petit quan caiga la nit.

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-71223669886344823802011-08-11T12:22:00.003+02:002011-08-11T14:01:49.213+02:00

Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt per sempre igual i tensa i que el destí no em pugui arrencar, decebut, sinó una sola nota, invariable, immensa. Una nota molt greu i molt constant. Vençut no sigui mai el clau que tiba i que defensa la viva pulcritud de la vibració d'una corda ben tensa. Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda que vibra malament! Amb un ritme feixuc,

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-40978092405550810632011-05-18T00:41:00.000+02:002011-05-18T00:41:55.340+02:00

Me'n va ensenyar el Xavier Amorós a llegir (i a escriure) GREGORIO LURIDIARI ARA, 14 d'abril de 2011Què significa comprendre un text escrit? Entre els estudis que intenten respondre aquesta pregunta, un dels que ha tingut més ressò en els últims temps és el titulat Reading for Understanding , que va ser promogut i subvencionat per l'americana RAND Corporation. Els investigadors que el van

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-24730381317584875062011-03-08T09:02:00.000+01:002011-03-08T09:02:43.062+01:00

(Versió ben lliure d'un poema de B. Brecht) De tots els objectes, els que més m'estime són els usats, els antics, els vells. Els que ara no tenen objecte. Els atifells de coure amb bonys i algun forat; els ganivets i forquetes gastat el mànec de fusta i les culleres opaques pel desgast de dents i boques. Tots aquells rebregats per moltes mans. Aqueixes són les formes que em semblen més

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-63645451826979703472011-02-19T01:00:00.001+01:002011-02-19T01:04:35.992+01:00

Avui, la lluna, quan ha sortit per llevant, era grossa i vermellosa, d'un groc tirant a vermell. L'hem vista anant amb cotxe des d'Almoster cap a casa. Baixàvem pel costat del mas de Varrà, on es veu tot l'espectacle de llums del Camp a la nit. L'Ignasi ha dit que potser no ho era la lluna, que potser era un planeta que se'ns apropava. Jo li he respost: "No ho veus que se li veu la cara? No pot

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-62425186184816766532010-11-06T00:45:00.003+01:002010-11-07T20:58:25.814+01:00

Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te'n

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-89308839851419776582010-11-03T23:57:00.001+01:002010-11-03T23:59:46.374+01:00

Regal d'aniversari que vaig rebre en els 25 anys de la NinOna http://www.youtube.com/watch?v=tKQSlH-LLTQ

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-91091996850705896532010-09-14T00:14:00.000+02:002010-09-14T00:14:32.981+02:00

La música dels grills s’esvaeix a poc a poc com aquest agost que tan lentament i tan calorosament ens ha envaït nits i dies. Però d’aquest estiu ens en queda, sobretot, la música d’una trompeta. Plorava la trompeta. Havia mort un home bo, un patriarca —es digué— que estimava el seu poble, que havia conreat la terra, i que com tanta gent ha fet des de sempre havia pujat els fills, aconsellat els

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-44315014802927236812010-08-29T01:41:00.001+02:002010-08-29T02:11:11.105+02:00

Richard Avedon, fotògraf nord-americà, va néixer a Nova York el 15 de maig de 1923 i va morir a San Antonio (Texas) l'1 d'octubre de 2004.És un reconegut fotògraf de moda i gran retratista dels anys cinquanta. Avedon sembla obsessionar-se amb el desafiament de l'altra cara que tots portem a dins. Avedon ens impacta amb la seva visió de "l'anti-retrat".Feia uns retrats molt senzills, però

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-52977726299407045812010-08-17T16:51:00.001+02:002010-08-17T16:51:29.396+02:00

http://static.cosmicknot.com/folio/ Aquesta que veieu aquí damunt és la tècnica feta servir a la imatge del primer somni que recordo. També els colors són molt semblants: Traços fins i arrodonits, de diferents tons, que anaven, en el meu cas, del groc al vermell, passant per tota mena de marronosos i ocres. Gargots controlats que configuraven el conjunt. El meu somni era un paisatge urbà; el

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-74217953229957206822010-08-10T00:14:00.003+02:002010-08-11T18:17:54.812+02:00

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-21834185168397383182010-08-03T16:58:00.000+02:002010-08-03T16:58:14.560+02:00

Aquí encara no havia començat a comptar estius, jo.  No faltava massa. Un altre estiu. Suposem que comptés els anys per estius. L'estiu, i més concretament el mes d'agost, eren dies de festa a casa. Hi havia els de Barcelona, sortíem a les nits al carrer a la fresca i, per la Mare de Déu d'agost, dinar de família: el sant de la padrina Maria i, pocs dies després, sant Bernat i el meu aniversari

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-22452302424998937212010-05-29T22:30:00.004+02:002010-07-31T18:58:03.240+02:00

MENYS LLUM El que he oblidat minut a minut des del meu naixement, el que s’extingeix per sempre, el que no he entès, el que encara no sé de mi, pot tot això viure en les ombres que vaga per uns altres cranis? Cors, mirades? Fluir a través dels meus fills? Els meus néts? Trobar-se en persones casuals? En fragments d’esdeveniments futurs, en fragments de gestos no nascuts? Com més m’apropo a la

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-49590189699874578292010-05-09T02:14:00.004+02:002010-06-26T22:26:38.992+02:00

Aviat farà un any que vam tallar l'abre. Com han canviat les coses d'un any cap aquí! Malauradament, han canviat per bé. Quines maneres de dir, no? Contradicció que no puc evitar. Miro aquesta fotografia i els meus ulls, millor dit, el meu cap, no processa el mateix que fa un any. He tingut un ensurt quan l'he mirada de nou, detingudament. Quants anys tenia aquí el pare? Molts de viscuts, i jo

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-52143916778392976042010-04-13T01:16:00.002+02:002010-04-13T01:21:00.544+02:00

. Te deseo primero que ames, y que amando, también seas amado. Y que, de no ser así, seas breve en olvidar y que después de olvidar, no guardes rencores. Deseo, pues, que no sea así, pero que si es, sepas ser sin desesperar.· Te deseo también que tengas amigos, y que, incluso malos e inconsecuentes, sean valientes y fieles, y que por lo menos haya uno en quien puedas confiar sin dudar. Y porque

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-89745447068393547012010-02-26T22:22:00.002+01:002010-02-26T22:44:26.458+01:00

Jo, només, i les hores,i els meus morts que s'allunyena poc a poc per llarguesrengleres de silenci.Temo al mirall un rostreexcessiu i sobtadesnits amb veus, la profundacertitud de les coses.Tot és en va. Vells ecosde respostes buidavende sentit la feridaque sóc, tan sols un home.On, per què? No sabriadir-m'ho mai, però sentocom aquells dits em filen,enllà de mars, d'escumad'estranys somnis, un

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-52974325915728090502010-02-11T15:11:00.007+01:002010-08-10T16:54:03.299+02:00

Al meu poble encara no hem arribat a un nivell tan elevat de sofisticació. Som discrets. No és que no en fem d'intents, ja n'hi ha de casos per analitzar. Ara bé, aquesta conjunció entre arquitectura i natura és difícil de trobar. Anys!, es tarda en fer una consrucció d'aquest nivell. Vaja, que les criatures que hi havien de jugar, a hores d'ara ja deuen estar a punt de casar. Quinze anys farà

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-10662112510540665052010-02-06T20:51:00.003+01:002010-02-06T20:56:16.647+01:00

La palma de la màDe dàtils no me’n fa.La planta del meu peuNo s’ha pas de regar.No tenen peus ni camesLes potes del sofà.No pengen de cap arbreLes fulles d’afaitar.De cap agulla el capNo pensa ni raona,Això mateix li passaA més d’una personaGianni Rodari

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-14999734297366288932010-01-29T16:08:00.002+01:002010-01-29T16:16:47.760+01:00

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-57018695886671317702010-01-25T00:42:00.008+01:002010-01-25T01:08:28.934+01:00

Van Gogh - Ametller floritAna del Campo - Almendros en florToni Cassany - "Empordà infinit amb ametllers"Ignasi Reventós - "Ametllers amb terra bruna"XIAmetllersneutrals davant del caosignoren els conflictesde la Creaciói esdevenen els arbres sublimsd'aquells rebelsque fracassaren.Francesc Valls-Calçada

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-78455890873327156082010-01-22T20:34:00.000+01:002010-01-21T01:01:17.659+01:00

Fa un any que els vaig plantar, just davant de la porta de casa. Em calien colors vius en un hivern que em semblava desert i malesperitat. Esperava amb deler la primavera i me la vaig fabricar a peu de carrer. Me la mirava a cada moment. Ordenats, arrodonits i amb tots els tons dels roses i dels vermells.Els ciclams aguanten; resisteixen el freds i els temps intempestuosos. Quan ve el bon temps,

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-2840356579660778152010-01-16T16:02:00.003+01:002010-01-16T16:04:47.204+01:00

L'esparver no té res que s'hagi de retraure.Els escrúpols són estranys a la pantera negra.No dubten de la justesa dels seus actes les piranyes.L'escurçó sense reserves aprova el seu caràcter.En tot el món no trobareu un xacal autocrític.La llagosta, l'al·ligàtor, la triquina i el tàvecviuen com viuen i n'estan prou satisfets.Cent quilos pesa el cor de la balena assassina,però des d'un altre punt

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-29215672537248469192010-01-09T18:40:00.006+01:002010-01-14T09:35:37.570+01:00

Hi havia una vegada a la Sibèria, un moixó que no volia emigrar amb els altres cap a les terres càlides; se li feia massa pesat cada any el mateix. Aquell any, va decidir quedar-se i aguantar el cru hivern siberià. Quan va arribar l'hivern, se li anava refredant la sang fins que ja estava a punt de morir gelat. De cop i volta, arribà una vaca i se li cagà al damunt; un cagarot gros!Això va

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-44732980065386455962010-01-02T08:00:00.000+01:002010-01-02T17:33:08.433+01:00

El meu poble té una plaçaplena d'arbres i de sol,s'hi passeja el senyor alcaldei també tothom qui vol.El meu poble té una escola,una ermita i un mercat,tot de cases rialleresamb flors blanques al terrat.Bofill, F; Puig, A; Segarra, F Ei! que aquesta entrada vol ser per dir BON ANY A TOTHOM!

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-43777004134440259782009-12-22T07:16:00.003+01:002009-12-24T00:07:38.855+01:00

“Quan l’infant Sauló era petit, petit, a casa seva tenien el costum, costum corrent de totes les famílies amb infants del Camp de Tarragona, de portar els menuts, un dia o dos abans del vint-i-cinc de desembre, als baixos de la casa on hi ha la llenya apilada, per tal de cercar-hi el tió de Nadal.Davant les soques gruixudes, sovint encara terroses i amb grumolls argilencs aferrats a les rels d’

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-35825605698247162522009-12-16T20:36:00.006+01:002009-12-16T20:55:37.872+01:00

Una princesa de nom ClementinaClementina em dic,Clementina em deia.Altre temps jo fuiun xic temorega;el nom m'era llargigual que una queixai em punyia el corquan les amiguetes,per fer-me enutjar,molts cops me'l retreien:“Quin nom més bonic!-deia alguna d'elles-,però no t'escau:és nom de princesa.”“Ai, quin nom estrany!”moltes altres feien;i jo al fons de totsentia l'envejadels seus noms tan

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-10305455986041738362009-12-13T12:40:00.003+01:002009-12-13T12:41:50.742+01:00

Els divendres a la tarda, els mestres de l'escola de primària del meu poble, l'ex-escola de ma filla, van a prendre cafè tots junts. Alguna tarda m'hi apunto; una amiga meva hi treballa. Ahir em van convidar a assistir a una conferència; la impartia un inspector del Departament d'Educació, famós al nostre territori per innovador, provocador i alliçonador, a qui jo tenia ganes de conèixer i sentir

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-22891569430084032322009-12-11T16:42:00.006+01:002009-12-13T00:25:43.529+01:00

El carrer on jo m'estic és el que a mi més m'agrada;caminant amb els ulls clucs, coneixeria les cases;només de sentir el soroll, el soroll de parar taula.Les cases del meu carer són les més assolellades.Aquesta poesia és de les de tradició oral, del meu record; del padrí Andreu a la mare i de la mare a mi. Jo he hestat una mica deixada en això, sigui perquè no vivim en cap carrer, sigui perquè la

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-72462936398313792902009-11-30T22:41:00.007+01:002009-11-30T23:38:32.791+01:00

Aquesta fotografia no reflexa el que veuen els teus ullls quan bufa el Serè;però, si més no, s'hi acostaEl vent, el Serè, molestós, sorollós, destrossador. Sobretot, desafiador. A mi em provoca, em fa cridar i llençar blasfèmies contra no res i ningú. Em cansa. És pesat caminar contra el vent, conduir contra el vent. Aixeca polseguera, resseca les narius i mucoses totes. S'escola per les

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-83699102288500824532009-11-27T08:30:00.006+01:002009-11-27T08:37:49.961+01:00

Fotografia, maig del 2009Hem viscut per salvar-vos els mots,per retornar-vos el nom de cada cosaSalvador Espriu

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-86929274170540438362009-11-16T22:34:00.003+01:002009-11-16T22:38:26.160+01:00

Pink Martini es una "pequeña orquesta" de Portland, Oregon, fundada en 1994 por el pianista Thomas M. Lauderdale. Pink Martini interpreta diferentes géneros musicales como la música latina, música lounge, música clásica, o el jazz. Su música ha sido descrita muchas veces como "vintage", una descripción que muestra el contenido, el estilo y la duración de las canciones que han inspirado muchas de

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-89244745037687030272009-11-08T23:09:00.004+01:002009-11-08T23:53:42.174+01:00

Anem ribotant els anys. Volem conservar records agradables a la memòria enmig de tribulacions i de decisions preses reflexivament i amb dolor. Anys per oblidar i per fer-ne un munt d'encenalls, però que la marmanyera memòria retindrà. I el drapaire mut de l'oblit en farà caliu d'inquietud.

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-27629201548425570122009-11-01T21:27:00.003+01:002009-11-01T21:35:58.174+01:00

De bo de bo que la padrina Maria era castanyera. Només hi penso en aquestes dates, quan veig les parades de castanyes pel carrer. Jo no ho vaig veure mai; m'ho explicaven el padrí i la mare. Ella no ho deia, no li agradava explicar històries. Era quan era fadrina; devia ser molt joveneta, perquè es va casar als dinou amb el baliga-balaga del padrí Andreu que era d'una casa més bona que ella. Es

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-46992550540791438042009-10-24T00:24:00.005+02:002009-10-24T00:43:52.817+02:00

Que ben arregladetes ens van posar les mares, no? Com si fóssim de casa bona. És que vam anar a Barcelona, a la Comunió de la Mariadelsàngels de ca la tieta Angeleta de l'Agrària. I van fer el convit en un restaurant. És que els parents de Barcelona anven més folgants que els del poble. Tot era com a més avançat i mudat a Barcelona. De totes maneres, els del poble, cada setmana els enviàvem un

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-62226721815342065552009-10-20T22:47:00.006+02:002010-07-31T19:00:41.070+02:00

"La memoria es una facultad muy oportunista y se adapta admirablemente a las posibilidades. Goethe dice que la memoria llega justo a donde llega nuestro interés".Franz Kafka____________________ "El màxim problema de la vida és la memòria, i la memòria és fluixa, ridícula. Tot el que s’anomena la cultura, els coneixements, la intel·ligència, es basa en la memòria. Però la memòria a penes existeix

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-48821119856939265652009-10-19T23:37:00.018+02:002009-10-20T16:33:52.484+02:00

La padrineta quan va fer la primera comunió. Pots comptar que, pel que expliquen tots els germans, de fer festa, ni parlar-ne. Molta gana, després de la guerra.M'ha fet riure, avui, la padrineta. I ens convenia a totes dues. No sé ben bé què li he explicat jo; però la cosa anava d'estalviar; ah, sí! Resulta que a casa tinc uns convidats que són vegetarians i li ho relatava. I ella va i em diu: "

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-52466302355892183772009-10-11T22:22:00.007+02:002009-10-20T22:46:09.755+02:00

Memòries, n'hi deia el sogre a les dates a recordar. Ell sabia, una per una, totes les de la família: "Aquest mes hi ha tres memòries, tal dia es va morir la mare, tal altre va néixer el xiquet gran i avui jo faig vuitanta anys", per exemple. I ara me n'acabo d'adonar que l'Aguilé es va morir el 10 d'octubre, que tinc una nebodeta que el mateix dia va fer dos anys i que jo va fer quatre anys que

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-6219004839249251872009-10-06T22:55:00.007+02:002009-10-11T23:13:21.844+02:00

Anar a barcelona, pels que som de poble, és cansat. Acabes la jornada baldada, cruixida. Vols matar tot el que és gras en una tarda i, quan passes dels cinquanta, ja et comencen a fer mal els peus, els genolls... El cap va per un cantó i el cos per un altre. Arribada a la Diagonal a les dues del migdia, més o menys. Jo em pensava que era aprop de la Rambla Catalunya, però camina que caminaràs i

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-82279106879476561292009-09-29T21:56:00.004+02:002009-09-29T22:05:45.352+02:00

M'ho va recitar una alumna, l'Amèlia. Són aquelles coses de la litaratura popular de tradició oral que si no s'escriuen es perden:El rectorMentre collia l’últim brancó,de la rosada surt un rector,roig com un bitxo, gros com un porc,Al veure amb ella, salta del ruc.- Sobre tes culpes tiraré un veli quan et moris niràs al cel,Prò sense cap més remissió,m’has de fer una abraçadai un gros petó.- Jo d

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-4782769312910459632009-09-12T20:54:00.007+02:002009-09-12T22:27:59.302+02:00

Sé com somrius, com sents;sé el que has de dir-medesprés de cada cosa.Et sé. T'he vist tantes vegades!I encara més vegades,que en guardar-tejugo a multiplicar la imatge teva.Has perdut el secret. No et quedani el més subtil rastre d'enigma.Misèrrim l'amor nostre?No has d'inquietar-te.Com un aquàriumde parets transparentsque es confonen amb l'aire,així tenim tu i joel nostre món claríssim.Servant

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-68970027996313376182009-08-29T22:56:00.015+02:002009-09-06T22:42:58.170+02:00

D'ell he après a llegir, en vaig aprendre entre els trenta i els quaranta. Les converses amb el Xavier Amorós m'agradaven perquè podia dir realment el que pensava sobre temes de la vida i de l'ànima humana, sense complexes; sense complexe d'inculta i poc "llegida". Sempre m'ha escoltat i m'ha fet sentir que no eren rucades el que expressava. Jo he procurat escoltar-lo a ell, collir del seu saber.

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-31723175508991909172009-08-21T15:25:00.001+02:002009-08-21T15:25:52.820+02:00

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-37762622210102625252009-08-16T10:42:00.003+02:002009-08-16T10:47:07.008+02:00

En record del millor concert en directe que he vist i escoltat en ma vida. We dont need no education.We dont need no thought control.No dark sarcasm in the classroom.Teacher, leave those kids alone.Hey, teacher, leave those kids alone!All in all its just another brick in the wall.All in all youre just another brick in the wall.We dont need no education.We dont need no thought control.No dark

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-12383196990490428722009-07-27T23:11:00.005+02:002009-07-27T23:29:50.593+02:00

Caspar David Friedrich HÀMLET (Shakespeare)Viure o no viure: la qüestió és aquesta:si pensa amb més noblesa qui suportadards i fonades d’ultratjant fortuna,o aquell que s’arma contra un mar de penesi amb les armes s’hi oposa per finir-les.[...]I encara, amb el pas dels anys, la qüestió és la mateixa.

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-68528109981887710892009-07-21T15:09:00.005+02:002009-07-21T15:37:10.129+02:00

http://www.casamasferrer.com/ Dos Campeonatos para el MassiDos Campeonatos de España para el Massi Team en este fin de semana en la montaña mágica de Montjuich en Barcelona. En el primer turno Marga Fullana logró su 11º título nacional después de dominar con absoluta autoridad entre las féminas. Desde la salida Marga invirtió un fuerte ritmo para tratar de superar a los masters 30 y juniors que

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-30151208904050855982009-06-23T21:46:00.003+02:002009-06-24T01:45:44.527+02:00

Les pêcheurs de perles (Els pescadors de perles) és una òpera en tres actes de Georges Bizet Va ser estrenada el 30 de setembre de 1863 al Théâtre-Lyrique de París.La peça més cèlebre de l'òpera és la romança del tenor Je crois entendre encore, que ha romàs en el repertori dels més grans tenors lírico-lleugers.No obstant això, amb el pas del temps, Les Pêcheurs de perles ha conegut una plena

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-37378511237950848662009-06-14T22:56:00.001+02:002009-06-14T22:58:15.366+02:00

Vigila, esperit, vigila,no perdis mai el teu nord,no et deixis dur a la tranquil·laaigua mansa de cap port..Gira, gira els ulls enlaire,no miris les platges roïns,dóna el front en el gran aire,sempre, sempre mar endins..Sempre amb les veles suspeses,del cel al mar transparent,sempre entorn aigües estesesque es moguin eternament..Fuig-ne de la terra innoble,fuig dels horitzons mesquins:sempre al

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-56134483236277376972009-06-05T20:54:00.002+02:002009-06-08T01:50:38.989+02:00

S'acosten les vacances i enyoro la platja de Palmahim. Entre setmana, a l'estiu, és quasibé una platja deserta. Els caps de setmana diu que s'omple de gent. És la platja d'un kibutz i s'ha de pagar per anar-hi; però val la pena passar-hi el matí. A mi em sembla una platja diferent, em recorda l'escena de la pel·lícula"Cast a Giant Shadow" que passa en aquest lloc. Una història semblant a la del

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-19302004366023227322009-05-25T23:00:00.005+02:002011-05-21T16:06:36.040+02:00

(Si fós vora el mar, il·lustraria ben bé el poema de Miquel Costa i Llobera; però és a casa.) Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-40663805811524249892009-05-22T23:23:00.002+02:002009-05-22T23:35:36.580+02:00

Et in Arcadia ego. La meva versió; la que ajuda a suportar el pes del viure i del patiment. La que dóna pau i soledat quan és necessària. La que bull d'activitat i d'alegria quan cal. La que queda en l'enyor quan no hi ets. La que encisa en tot moment de l'any. L'alliberant presó.

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-84311931942434640802009-05-20T11:35:00.000+02:002009-05-20T11:36:44.171+02:00

A ti te ocurre algo,yo entiendo de estas cosas,hablas a cada ratode gente ya olvidada,de calles lejanísimascon farolas a gas,de amaneceres húmedosde huelgas de tranvías.A ti te ocurre algo,yo entiendo de estas cosas,cantas horriblemente,no dejas de bebery al poco estás peleandopor cualquier tontería,yo que tú ya arrancabaa que me viera el médicopues si no un día de éstosen un lugar absurdoen un

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-64788912465468676162009-05-16T22:40:00.005+02:002009-05-16T23:24:42.395+02:00

"Qui no és revolucionari als 18 anys és que no té cor, però qui continua sent-ho als 40 és que no té cervell” (Lord Acton)Parlant de frases cèlebres, hi ha aquella típica i tòpica de quan ets jove:"La família te la imposen, els amics els tries."I com que la paraula imposar sona malament als joves progres i rebels, aquesta frase fa furor a certa edat.Passen els anys i veus com els amics van i

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-71039084807841432472009-05-10T21:17:00.003+02:002009-05-16T22:39:50.300+02:00

"In memoriam Gabriel Ferrater"

Como enanos y monos en la orla
de una tapicería en la que tú campabas
borracho, persiguiendo jovencitas...

O como fieles, asistentes
-mientras nos encantabas-
al santo sacrificio de la fama
de tu exceso de ser inteligente,
éramos todos para ti. Trabajos 
de seducción perdidos fue tu vida.

Y tus buenos poemas, añagazas
de fin de juerga, para retenernos.
(Jaime Gil

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-41153006171215193012009-05-07T10:17:00.002+02:002009-05-07T10:24:21.074+02:00

Decididament, hi ha una colònia d'eriçons al tros! La setmana passada en vam trobar un altre. Aqueix, segant l'herba. S'havia fet una boleta punxeguda. El vam agafar, cap a la capsa i l'endemà a deixar-lo prop de la bassa del poble; lluny de casa; on els hem anat deixant tots, que hem perdut el compte, però que ja en són vuit o deu. 

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-28344966882081307702009-05-03T23:40:00.003+02:002011-07-24T20:44:30.778+02:00

(foto arxiu meu)Se'n van anar cap a Barcelona l'any 50, just casats. Ell hi va trobar una feina precària. Vivien rellogats; però millor que al poble anant a jornal de pagès. Tribulacions no en vulguis més fins que van trobar el pis on han viscut sempre; i ell, una feina en una fàbrica que li va permetre anar pagant el pis, pujar els dos fills que van començar a venir de seguida i arribar a la

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-8240428952513561252009-04-28T00:54:00.005+02:002009-04-30T20:24:09.278+02:00

El meu nebot Xavier (carni-crack) corre la NISSAN TITAN DESERT, fent equip amb Mauri i Olano, mítics del ciclisme mundial. El Xavier és un xiquet senzill i no s'ho fa valdre. Ja anava veient jo que valia, però fins ara no me n'he adonat de la volada que té! Aquests dies, tota la família és un anar i venir de correus i de trucades per estar informats. Diu el tòpic que les desgràcies, a vegades,

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-13622045015197130492009-04-22T11:03:00.011+02:002009-04-22T16:25:56.873+02:00

L'ofici de boter no s'ha perdut; de botes se'n fan moltes per a guardar els millors vins durant el temps que requereixi abans d'embotellar.  I per a d'altres licors, dic jo.Encara he vist un boter que treballava com el de la fotografia. Va plegar i es va dedicar al negoci immobiliari --corredor de finques n'hi dèiem fa quaranta anys-- i fins que es va jubilar li va donar prou per a viure.Això ve

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-39020620715116630082009-04-17T23:23:00.006+02:002009-04-18T17:13:14.496+02:00

M'he picat amb el Ramon i l'Elena, que sempre posen menjar als blocs. Jo no ho havia fet fins ara, però l'altre dia... el Ramon i la truita d'espàrrecs em va deixar amb ganes de fer-li la competència. Ves per on, va i em regalen un manat d'espàrrecs! i au, a fer la truita per competir! Fotogràficament parlant, sóc un desastre, i el telèfon no dóna per a més; però, Elena i Ramon -i tots els que

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-31880336978960381072009-04-14T11:46:00.005+02:002009-05-03T11:41:50.379+02:00

Aqueix és el paisatge que veig per la finestra mentre treballo. Així mateix, res més. El pati interior d'un bloc de pisos, amb un arbre atapeït de fulles durant tot l'any. Poca gent hi passa,  per sota la finestra; només la canalla, quan arriba el bon temps, s'ensenyoreix del racó per tirar pedres als vidres o bé petardos i trons pels volts de sant Joan. 

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-91928921499698739982009-04-10T06:01:00.011+02:002009-05-03T12:54:02.004+02:00

Les sis del matí i comencem a pujar. Al primer pendent fort, ja ens aturem per girar-nos enrere i disfrutar de la primera llum del dia amb els llums del Camp encara encesos. Un espectacle seductor, acaparador. Seguim amunt, la pujada és forta i fa l'ascensió més curta, però dura. Ens anem aturant per comentar i tafanejar amb les darreres noves, i per complaure'ns en la bellesa esquerpa d'aquest

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-50954426057458878982009-04-06T21:38:00.006+02:002009-04-10T00:13:05.975+02:00

i que molts tenim al cap gravada i no se n'anirà per diverses que siguin les circumstàncies que ens toqui viure o en les que decidim fer-ho. Que esborrona més d'un i és un dolç record per a d'altres. Que per lluny que siguis et segueix en aquestes dates i sona profunda i és un llaç que no et deix. I que l'hem rebuda i l'hem donada.I la vull compartir:

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-3522926257956940702009-04-03T10:37:00.007+02:002009-04-03T10:51:37.882+02:00

Un convilatà resident a Barcelona cap a finals del segle XIX o començaments del XX anava per la ciutat amb aspecte d'home de poble. En una farmàcia on anava a comprar llet del Païdó per a la canalla (Paido Milk, avui en dia), un li va dir:- Què avi, a Barcelona a veure si Colom abaixa el dit?I ell li va respondre això: "Poc podia jo pensar-meara fa quatre-cents anysels xascos i desenganysque

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-2543721604506535062009-03-26T00:39:00.006+01:002009-03-29T12:25:00.093+02:00

Quan anava a pàrvuls, una vegada a l'any, més o menys, passava pel poble l'home de la sang. Anava dalt d'un cotxe amb vidres fumats i agafava la canalla per treure'ls la sang. Si veies algú sospitós pel carrer, ja podies arrencar a córrer.Era de les coses que em tenia més aterrida. Els dies que durava el rumor, no m'entretenia pas pel carrer. Sortint de col·legi, ràpid cap a casa! Un dia el vaig

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-80889219000784602932009-03-11T14:06:00.004+01:002009-03-12T00:08:24.879+01:00

Arcadia - Thomas Eakins 1883

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-26237929624733689382009-03-07T11:41:00.009+01:002009-03-07T17:40:00.072+01:00

I avui ja no fa vent. Fa un dia resplendent i serè. El vent s'ha emportat tota la malastrugança. Convenen els canvis de temps. Ha fet de tot durant la setmana i no me'n recordo; però avui el sol lluu i el ponent m'espera per endinsar-m'hi. A la tarda, a primera hora, sortirem en direcció a la muntanya, per caminar una bona estona. Cal que el sol doni color a la meva cara esllanguida i blanquinosa

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-43716728250864213392009-03-03T15:39:00.008+01:002009-03-04T00:08:30.599+01:00

Així estava el  poble a les quatre de la tarda, com jo.Envellida, enfeinada i sense ganes de fer massa cosa. Potser el dia que fa avui dóna per estar així. He donat un tomb per alguns blocs i no tothom vessa alegria pels quatre cantons. Gris, plujós, ni fred ni calor, que és el pitjor. Sense ganes de sortir ni d'estar-me a casa. Dubtant de tot per acabar no fent res. I de feina per fer, n'hi ha;

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-35068143610180684222009-02-27T04:50:00.017+01:002009-04-03T13:17:48.298+02:00

Dante Gabriel RossettiLletra i Música: Josep Anselm ClavéProp del riu hi ha una verneda,i un saló enmig sa espesuraamb catifes de verdures iamb sofàs de troncs de faig.Lloc agrest a on van les ninesi on besant sa cara hermosales confon l’aura amorosaamb les flors del gentil maig.I els ocells busquen son niuentremig de la verneda,i el ocells busquen son niu,entremig del bosc joliu,entremig de la

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-73035804572448155582009-02-24T23:16:00.004+01:002009-04-11T23:24:35.766+02:00

"Totes les masses fan mal, encara que siguin de sucre."Diuen. I a Vilanova n'hi ha massa de sucre, i fa mal. Els caramels els tiren com a pedres, amb força. El càlcul ràpid és que es llancen a la brossa uns 250.000 kilos de calamels -sucre de colors embolicada. Una ínfima part, se'ls emporta la gent cap a casa; i jo diria que, de menjar-ne... ni un! almenys jo. Un! me'l vaig trobar a la butxaca

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-32292207523935006452009-02-19T20:48:00.006+01:002009-02-20T00:25:49.564+01:00

La acción se desarrolla durante los años 30 del siglo XX en el puerto de la ciudad imaginaria de Cantabreda, en el norte de España.En el puerto se encuentra la taberna de Marola. Nadie sabe el origen de Marola, solamente se conoce que la taberna fue costeada por el bandido Juan de Eguía, al que todos creen su marido.El marinero Simpson habla de Leandro (un pescador enamorado de Marola). Marola y

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-24828728298063885032009-02-17T20:15:00.009+01:002009-02-18T06:30:20.269+01:00

(Mite-les elles, com a senyores triant!)De cada vegada em costa més triar el que vull menjar en un restaurant. I no sóc sola. Dijous passat vaig anar a dinar amb un grupet d'amics i tots quatre vam coincidir: Ens feia peresa triar. N'hi va haver un que va triar i els altres ens hi vam avenir i llest en dos minuts! Vam començar a comentar per què deu ser que ens fa tanta mandra. Potser la lletra

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-81154073662086189462009-02-14T10:50:00.007+01:002009-02-19T07:08:13.343+01:00

Un promig d'una vegada al més, passo per la sala de vetlles del poble. Ens hi trobem tots els de la mateixa edat, anys amunt, anys avall: "Anem enterrant els pares; és llei de vida!"Ahir a la tarda m'hi vaig trobar amb la Marta i anàvem analitzant tots els tòpics que dèiem les que érem al rotllo; no tenia pèrdua. De fet, un vocabulari i unes maneres de dir que la majoria dels nostres fills ja han

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-33129220487384532112009-02-12T20:45:00.008+01:002009-02-13T07:01:53.516+01:00

L'escriptura serveix per fixar les paraules en l'espai i en el temps. Els signes de puntuació van néixer per apropar la llengua escrita a la llengua parlada. L'entonació, les pauses, els silencis, la modulació de la veu... no podien ser reflexats només amb les lletres. Si un hom pretén escriure bé, cal que domini els signes de puntuació, és clar; no parlem dels entesos que escriuen sense signes

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-43218297822501164162009-02-10T23:33:00.012+01:002009-02-11T20:58:37.173+01:00

Lo padrí Andreu s'asseia al brancal de la porta, al pedrís, i tota la canalla del carrer venien perquè els expliqués contes, els recités poemes i els cantés cançons. Això era abans que aribés la primera televisió al carrer. "Deu mil" en sabia, que la mare encara explica, recita i canta idènticament igual a com ho feia ell. Jo ja he perdut més i se m'escapen paraules i l'entonació no és la

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-33681727012172711932009-02-08T22:10:00.004+01:002009-02-11T08:51:05.743+01:00

La Brisa és el gos de casa. Ja deu fer 9 anys que la vam portar; s'havia mort l'Eina de vella i en vam anar a buscar una altra. La Brisa es diu oficialment Passy, però no hi havia manera de pronunciar-ho i li vam dir Brisa. Ara ja és vella també i no és tan juganera com de jove i no se't tira pel damunt quan la vas a treure del tancat a la nit. Al matí, la crides i ve tranquil·lament cap al

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-4314611477196528882009-02-01T00:16:00.003+01:002009-02-05T10:06:55.720+01:00

Eren les dotze del migdia i feia aquesta claror. No n'hi ha com per cantar victòria, però ja s'albira un canvi en l'humor del temps. I demà és la Candelera i plorarà, i l'hivern serà ja fora. Ho diu la dita. L'home del temps qui sap què dirà. Fins la primavera queden dies, que passin a poc a poc, com haurien de passar tots els que ens queden per viure. No hi ha pressa per acabar.

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-46148418644704313662009-01-30T23:21:00.009+01:002009-01-31T00:04:52.495+01:00

Llegint Salvador Espriu.L'any passat, per aquestes dates, visitàvem Montserrat amb uns amics que no coneixien aquestes roques altes; i feia un dia com el que fa avui: plujós, emboirat, amb els núvols tocant les muntanyes. I hi he pensat, amb els amics... He buscat el poema que fa pocs dies vaig descobrir i m'hi he sentit a gust. Si visitaves honestament MontserratINo tots estimenaquests cingles.

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-37158739670081371142009-01-28T07:02:00.007+01:002009-01-28T08:14:39.464+01:00

"Mi Europa, desde Leningrado a la montaña con forma de montaña", podria resumir o titular el relat que acabo de llegir. Casualitats de la vida, la tardor passada vaig sortir un dia amb la càmera (m'he estrenat fa mig any a agafar-la!) a fer fotografies de la muntanya de Sant Pere, als peus de la qual descansa el meu poble. És bonica, no? De petits, quan ens demanaven un dibuix al capdavall d'un

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-87653427055510792642009-01-20T22:17:00.007+01:002009-02-07T17:48:37.901+01:00

Trobo a faltar els ametllers florits. Enguany encara no treuen flor. Deu ser que ha fet molt de fred a l'hivern i encara estan adormits. Escric això de nit mentre penso que potser demà sortiré al carrer i veuré que ja hi ha flors a l'ametller del tros del davant de casa. Vaig massa atabalada, no me n'adono dels prodigis que es produeixen davant meu fins passats uns quants dies, i em sap greu no

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-88969997213523695142009-01-16T17:15:00.002+01:002009-01-16T22:57:24.064+01:00

Dilluns passat hi havia lluna plena i la claror a la nit era magnífica, brillant, en una atmòsfera del tot nítida. El més bonic era l'espectacle multicolor que oferien els llums de la refinadora, semblava que els tingués davant. Era un admirable contrast de clarors. Coincidia que aquests dies feien parada i hi havia el metxero engegat, que feia tanta claror com la lluna. I vaig sortir al carrer

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-84550718603653980262009-01-10T20:21:00.007+01:002009-01-10T21:04:50.253+01:00

Mans boniques, de dona jove, que al meu parer estan deslluïdes per aquestes ungles.Les mans que sempre he admirat. Les vaig conèixer quan jo tenia deu anys. Sempre he volgut que les meves s'hi assemblessin. Ara elles en tenen seixanta-tres i una mica d'artrosi, però continuo admirant-les.Explicava a una coneguda que darrerament a Israel s'ha posat la moda  de portar ungles postisses, llargues i

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-26866966891719992342009-01-06T00:39:00.000+01:002009-01-06T00:39:00.541+01:00

"No em calen fotografies a mi del pare i la mare; sempre els tinc al cap; cada moment els recordo; mentre jo visqui ells seran vius." I a mi això m'ha quedat inculcat. I un dia vaig llegir aquesta frase de Shakespeare:“Conservar alguna cosa quem’ajudés a recordar-te seria admetre que et puc oblidar.” I vaig pensar: "Mira el pare, no l'ha llegit pas mai ell al Shakespeare! Però és que és

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-3614223355600535382008-12-31T00:52:00.005+01:002008-12-31T00:58:59.794+01:00

Els nostres avellaners, a èpoques, estan afectats per la Zeuzera pyrina, dit vulgarment cuc barrinador. Per extensió, quan algú està afectat d'aguna obssessió o quimera, li diem que té el cuc barrinador.Avellaners a l'hivern. És un arbust trist, no? Ara, de cuc barrinador ja no n'hi ha, els tracten contra la malura.Tenim uns amics que estaven subscrits a això del Canal Plus i es veu que estaven

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-41637916304358797342008-12-25T17:04:00.006+01:002008-12-25T21:19:32.973+01:00

Tarda de Nadal a casa, tots tres. Ells dos dormen al sofà mentre la tele branda sola. De cop i volta ja no la sento. Silenci total. El pare i la mare ja han marxat cap a casa seva; el pare estava cansat, no està bé enlloc, defalleix. Aquí jo hi tinc el meu refugi, no estic sola, em sento acompanyada per la màquina i pels milions de persones que hi ha que en aquest moment teclegen, llegeixen,

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-69232557195831804262008-12-23T21:50:00.002+01:002008-12-23T21:53:41.037+01:00

“Dear Virginia,Merry Christmas and thank you.”David".../... Hay un velo que cubre un mundo jamás visto y que no podrían correr ni el hombre más poderoso ni la fuerza unida de todos los hombres más fuertes. Solo la fe, la poesía y el amor pueden hacerlo, para así poder ver la divina belleza y la gloria que allí se esconde. .../..."Yes Virginia, there is a Santa Claus (New York 1897)

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-512674986847732932008-12-13T00:54:00.004+01:002008-12-15T07:38:19.286+01:00

Un tió i prouEl tió és la màgia del Nadal. La nit de Nadal, a casa nostra, era una nit en família, a la vora del foc, i un tió ben llarg i gros perquè aguantés fins entrada la matinada. El pare el portava del tros dues setmanes abans, i les criatures li donaven menjar i el treien a passejar, a veure si cagava fort la nit de Nadal. El tió cagava els torrons i els dolços del dinar de l'endemà i

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-56177526964653043142008-12-07T10:40:00.015+01:002008-12-07T13:38:29.056+01:00

Arran d'un poema de Ponç Pons que m'ha fet arribar una amiga, he decidit escriure aquest relat verídic, que no autobiogràfic."Cinc anys, quatre... tant és! Era a pàrvuls, amb Sor Meli. La dona feia anys que ensenyava als pàrvuls del poble; eren pocs els que anaven a les "nacionals". Tots, nens i nenes junts; uns de cara a la pissarra i els altres de cara a la porta; barrejats, mai.Era

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-25858631882739009162008-12-06T11:53:00.003+01:002008-12-07T18:52:48.575+01:00

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-15332881035654907882008-12-02T20:45:00.008+01:002008-12-19T22:36:48.023+01:00

Ho diu el nou Codi Civil Català; ja no sóc ta mare, sóc un dels dos progenitors que tens. Ho he sentit ben clar aquest migdia quan la consellera Tura ho explicava als mitjans de comunicació. Ni per un moment se li han escapat les paraules pare i mare. Ella és sempre perfecta en les formes.I el que em va costar a mi fer de mare! Recordo en especial un dia en què em vas fer difícil la feina. No sé

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-80707939982333584092008-11-27T20:40:00.006+01:002008-11-28T15:10:05.288+01:00

"Internet ens apropa els amics que són lluny i allunya els que són aprop"Potser sí. Fa pocs dies, a cal metge, vaig trobar un amic que feia anys que no veia. Vam xerrar una estoneta i, en aquest poc temps, em va dir la frase que encapçala aquest escrit. No era d'ell, va dir, no sé d'on l'havia treta, deu ser famosa. Em va fer pensar; de fet, ja ho sabia i hi torno a donar tombs. A la xarxa he

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-32424797333025224102008-11-25T20:41:00.005+01:002008-11-27T19:44:03.119+01:00

La vaig trobar a cal tiet Josep remenant fotografies el dia de la mort de la tieta. El pare és el més petit de tots. Fixa't, el padrí amb barba d'una setmana, almenys; anava al poble el dissabte i passava per cal barber. La padrineta, la germana gran del pare, diuen que és igual que jo i que així com em vaig fent gran de cada vegada m'hi assemblo més. Eren masovers i mitgers al mas de Moixó. Deu

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-55049999380819810112008-11-22T22:19:00.001+01:002008-11-22T22:21:46.598+01:00

La Caixa va portar a Reus l'exposició sobre els ibers i la vam anar a veure amb els alumnes. I a mi aquesta civilització sempre m'ha tirat. I em vaig voler fer la foto amb el guerrer. Criaturades a la meva edat? Doncs sí.La fortalesa dels Vilars, a Arbeca, n'és una mostra única que cal conèixer. Si un cap de setmana no sabeu què fer, dediqueu-lo als Vilars, a mi em val la pena cada vegada que hi

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-12005948353451615572008-11-17T01:00:00.002+01:002008-11-20T16:07:55.381+01:00

Els de casa, de fa temps, tenim la dèria de visitar els cementiris dels llocs on anem. Són llocs plàcids. Alguns els visitem perquè hi ha algú enterrat a qui volem recordar; d'altres perquè són indrets bonics, agradables, asossegats i que inviten al recolliment i a la tranquil·litat.Jo diria que això ens ve de l'època en què visitàvem sovint el cementiri del poble, per veure'n les obres

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-41449633918468667622008-11-11T17:43:00.002+01:002008-11-11T21:07:44.317+01:00

Una besàvia de part del pare. La iaia de Vilanova, li dèiem els besnets, perquè del nostre record sempre havia viscut a Vilanova i la Geltrú amb la seva filla petita. Tres filles, va tenir amb el seu home, el Marmitó, l'Anton Giralt. Ella, la Dulores Estrada, era molt tremenda. Va posar les seves filles a servir als nou anys l'una i als dotze les altres; mentrestant, ella anava a fer de mare amb

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-46725182016467991692008-11-07T00:04:00.006+01:002008-11-07T01:40:58.054+01:00

Life is a moment in spaceWhen the dream is goneIts a lonelier placeI kiss the morning goodbyeBut down inside you knowWe never know whyThe road is narrow and longWhen eyes meet eyesAnd the feeling is strongI turn away from the wallI stumble and fallBut I give you it all...Chorus:I am a woman in loveAnd I do anythingTo get you into my worldAnd hold you withinIts a right I defendOver and over

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-44615990389164539002008-11-03T00:49:00.000+01:002008-11-03T00:49:00.772+01:00

Els meus amics que van a NYC m'envien fotos i jo les guardo, i així, quan hi vagi ja m'ho sabré. Perquè quan sigui gran hi penso anar, sola o acompanyada, jo no m'ho perdo!

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2351294589279953193.post-68253177686477129572008-10-27T09:53:00.009+01:002008-10-30T10:38:05.868+01:00

Mascabrers, al terme de l'Aleixar, ahir a la tardaA la muntanya de Prades, si hi havia dos hostals.Nou portes tenen obertes, totes nou al camí ral:Mas Cabrés dalt de la serra, Mas del Frare a baix del pla.La verge de Siurana aidi al pobre vianant,que la negra nit l’atrapa, per aquells foscos topants.Si als quatre camins arriba, no gaire més lluny irà;les mules se li deturen, amb el cap

Miraculosa Mirónoreply@blogger.com1