28.6.08

jodesh!

Per què Jodesh? Perquè sona agradable a les meves orelles. És com una paraulota suau, contradicció en sí mateixa (oxímoron), però és així, m'agrada. I també pels múltiples significats que suggereix en castellà. Tot plegat, que li trobo la seva gràcia. 
Jodesh vol dir lluna nova en hebreu. I aquest bloc és per a mi com viure a la lluna, una lluna nova. Deu ser cosa dels del meu poble. A casa, tot sovint recordem el text del convilatà Joan Puig i Ferreter en el que descriu com som: 
"La Moixera és quelcom a part de Catalunya. A part del món. No està vinculada a res. Lluny del regionalisme de Cambó, lluny de l'Estatut de Macià, més prop de Madrid que no pas de Barcelona, més prop de la lluna que no pas de Madrid, i per tal com la lluna és molt distant, difícil d'haver, no cal preocupar-se'n, no ofereix problemes, deixa tranquil·les les coses, les confon bellament i fa somiar els somiadors. .../... I, tanmateix, els moixerins són homes, subjectes, per tant, a les passions, a les idees, als sentiments, a les ambicions, als somnis, forces humanes que, quan no lleven fruits magnífics, en lleven de mesquins; florida de l'ànima que, si no arriba a granar, d'una manera o altra s'haurà de podrir."
La farsa i la Quimera, 1936
I a més a més, tal com veig les coses darrerament, la lluna és un bon lloc per estar-s'hi.

26.6.08

tarraco


L'amiga Tarraco em va enviar una llista d'acudits bonics, amb gràcia, alguns, sense ser grollers, però  amb aquella punta de verd que els fa picantons i somrius.

Ara bé, jo em quedo amb aquests dos, tinc un especial sentit de l'humor. Cada vedada que me'ls explico em poso a riure sola:
- Mareeee, els veïns del cinquè són pobres?
- No, per què?
- És que el Manelet s'ha empassat un duro i estan tots preocupats.

___________

Entra un andalús a la farmàcia del poble i diu:
- Vivaporú!
- Viva!

24.6.08

jodesh, la història

Pobrissó! un amic es creia que l'havia baixat de l'internet, amb la feinada que ens va donar a casa l'estiu passat! I, ara que me n'he desempellegat, és a dir, he deixat de fer-lo servir com la manera d'amagar-me a la xarxa, he decidit explicar la història per passar una miqueta l'estona, "per pentinar el gat", com aquell qui no té feina.
Hi havia una vegada... una nit de principis d'estiu de l'any passat. El gos no parava de burdar insistentment i naltros sense poder dormir. Amb això, el meu home (que això és feina d'homes) s'aixeca i se'n va cap al carrer a veure què passa i troba el gos intentant mossegar una bola de punxes. Se n'adona que és un eriçó, es posa els guants de jardiner i el deix al garatge de casa i... a dormir que demà serà un altre dia. L'endemà, jo, esgarrifada, sense entrar al garatge, que a mi les bèsties en viu no em fan gaire gràcia; i el meu home que volia que mirés i admirés l'eriçó, que ni ell ni jo no n'havíem vist mai cap al natural. I sí, a mirar-lo i a fer-li fotos; feia gràcia. I, au, l'eriçó cap al garatge. Es va amagar en algún racó i dies i dies sense veure'l, només vèiem els cagallons i en sentíem l'olor. I jo, a callar, que no se'ls pot fer mal als animalons... Finalment el vam trobar (el va trobar) i el va posar en una mena de cistell tapat dins de casa, damunt de la màquina de rentar. A mitjanit, cau el cistell i... l'eriçó tombant tota la nit enmig de la roba bruta i la neta... ja us ho podeu imaginar. El meu home, que va veure la magnitud de la tragèdia, va prendre la decisió d'anar-lo a deixar a prop de la bassa del poble. Ja ens veus tots dos amb el cistellet i el cotxe vermell cap a deixar anar l'eriçó. Semblarà una exageració però no ho és, la història es va repetir quatre vegades, ja pensàvem que se'ns havia instal·lat una colònia d'eriçons al tros. Ara bé, les altres vegades, no vam fer tant el préssec... l'eriçó a la nit en una gabieta i l'endemà cap a un tros a prop de la bassa a deixar-lo anar. Encara hi ha dies que pensem en què deuen fer tota la família d'eriçons per allà a la Font de Mansion.

La història semblava acabada, ja només quedava la foto, (vaja, les fotos, que en vam fer moltes) i era bonica de veritat. Durant l'estiu, amb l'amic que encapçala el relat, vam començar, també per anar pentinant el gat, un projecte surrealista de llibre i el vaig fer servir.
El pròleg del projecte de llibre resa així:
"Y por qué el erizo? porque es la última adquisición de la casa editorial, hecha por el dueño y por la que no habrá que pagar derechos de autor.
Y por qué no una abeja? porque nosotros, como en "Le chien Andalou": no hay ningún erizo ni es un proyecto."
Després, cap allà al novembre em va agafar el cuquet del bloc i vaig agafar l'eriçó, el vaig anomenar Jodesh i em vaig llençar a l'aventura. Vaig veure que un blocaire amic tenia una mascota al bloc i me'n vaig buscar una per a mi, amb la sort de trobar un eriçó que vaig anomenar també Jodesh i vaig pintar de color blau jodesh. Aquest té moltes qualitats, si l'inquietes, es fa una bola i si cliques on hi diu "more", li dones una maduixeta per menjar.


I... us el deixo aquí com a regal, que ara ja em dic Mila; Mila Miró, encara que no per tothom, que la cosa la tinc complicada i dóna per una entrada un altre dia. 

9.6.08

Jack Vettriano

Ve-t'ho a saber què buscava a la xarxa... sí, buscava imatges d'interiors, perquè a mi m'agraden els interiors; no és que no trobi bonics els paisatges i la natura; però, realment, el que em captiva són els plans  de detall i els interiors; i és que em motiven a imaginar què hi ha més enllà del que veuen els meus ulls. Doncs, res... això que deia, que vaig trobar Vettriano i em va atraure i aquí us en deixo una mostra i un link per veure'n més.