Aqueix és el paisatge que veig per la finestra mentre treballo. Així mateix, res més. El pati interior d'un bloc de pisos, amb un arbre atapeït de fulles durant tot l'any. Poca gent hi passa, per sota la finestra; només la canalla, quan arriba el bon temps, s'ensenyoreix del racó per tirar pedres als vidres o bé petardos i trons pels volts de sant Joan.
Quants d'estels es perden
-
Quants d’estels es perden dins els somnis dels qui viuen sols, a la
intempèrie de l’amor, recordant velles nits de lluna plena, i aquell perfil
estimat ret...
Fa 1 setmana