De la vetllada compartida amb el poeta Roni Someq (1955-) a Tel Aviv l'agost de 1999 me’n vaig endur aquest poema traduït al català per la Roser Lluch.
Poema de goig
Tots dos damunt el pastís
com figuretes d’uns nuvis.
Si és que arriba el ganivet
mirem de quedar en el mateix tall.
(del poemari “Paradís d’arròs”, 1996)El setembre, aquí, el va il·lustrar la Montse i, en forma de punt de llibre, els el vaig regalar a uns amics que es van casar a l'octubre.
Quants d'estels es perden
-
Quants d’estels es perden dins els somnis dels qui viuen sols, a la
intempèrie de l’amor, recordant velles nits de lluna plena, i aquell perfil
estimat ret...
Fa 2 setmanes