trucada

Ha trucat i m'ha dit que pensava en fer-ho. Això deu voler dir que no ho farà. Hem parlat una hora, de com se sent, de la manera com veu la vida i els que l'envolten... i no pot seguir i segueix aferrant-se a allò que li fa més mal, que li destrossa les neurones. I la comunicació amb la gent li és cada vegada més difícil i no es mou de casa. Fa difícil la vida als que conviuen amb ell i no és la seva intenció; però no pot ser franc i demanar que se'n vol sortir al preu que sigui. Jo he mirat de dir-li com el veig, sense embuts. No sé si li he fet més mal que bé. L'experiència en casos d'aquests és dura, no saps què dir i tot el que diguis et semblarà després que ha estat motiu per accelerar el desenllaç final. Ja en tinc experiència i el dol és molt fort, però... deu ser que l'equivocaré mil vegades i no n'aprenc. Abans sabia callar i de cada dia vaig xerrant més i em sembla que hi perdo bous i esquelles. El silenci és una virtut; saber callar al moment. Saber-se'n estar.

el silenci no et trairà

lliri

ELLA
2
1 Jo sóc un narcís de la plana de Saron,
un lliri de les valls.
ELL
2 Com un lliri entre els cards
és la meva estimada entre les donzelles.

Càntic dels càntics

l'escala de valors

Quan em vaig començar a veure les orelles, anava a reunions i conferències de les que es portaven aquells dies. Als vespres, pels pobles, s'organitzaven tota mena de festivals per anar posant-nos al dia del que hauria de ser un país amb democràcia. Doncs sí... jo hi anava i sentia parlar gent que em semblava que en sabia molt, que deien paraules noves per a mi i conceptes encara més nous. Total, que jo diria que entenia ben poca cosa; però m'hi fixava. Un dels conceptes que em portava més de cap era "l'escala de valors". Jo, sense saber a què es referien però sense gosar preguntar, així estava educada, a no preguntar. Jo ja veia que devia ser important, que sense allò no podies passar, tal com deien els de la taula i els que portaven la veu cantant. Després, m'imaginava com devia ser la meva escala de valors... i res, al meu cap només hi apareixia això:

Anava passant el temps i de tant en tant em venia al cap la cosa de l'escala i..., enxancarrada i buida, sense res al capdamunt; que representa que allí hi anava el valor més important. No es que em fes perdre la son, però em mig entristia estar tan buida de valors. Però jo, callada i a escoltar!

Va anar marxant la icona del meu cap i van venir altres maldecaps: acabar d'estudiar, el festeig, buscar feina, treballar, estudiar més, casar-me, tenir la filla, els pares que es fan grans, les malalties, les alegries, els amics que van i que venen, les desavenences familiars... els que ens deixen i els que neixen,  nous horitzons, la filla que ja és gran...

Han passat anys i anys i torna el concepte al cap. Ara resulta que l'escala ja no està buida. Hi ha un pujar i baixar continu de valors que fa feredat; ara resulta que se m'apareix així:

I el pitjor, sense res al capdamunt. Que no, que no n'hi ha cap de valor que encimbelli l'escala, que tots compten per anar vivint i els vas trampejant com pots i ara t'avens més amb un i ara amb un altre. No veig que hi hagi res fixe. El dia en que tot es fixi...

"Aquell que a cap moment li digué atura't

sino al mateix que li dugué la mort"

../...

maneres d'aprendre

Com un safir entre els sembrats,

gentil creix el blauet.

Gronxat pel ventijol manyac,

s'amaga entre l'herbei.

Trobà entre les espigues d'or

sojorn tranquil i quiet.

Més els infants amb els seus jocs

no el deixen viure a pler.

Set, a tot estirar vuit anys tenia quan vaig aprendre de memòria aquesta cançó. És de suposar que les paraules marcades amb blau, o no en sabia el significat, o no formaven part del meu vocabulari habitual. Sense encomanar-me a sant google, avui, per primera vegada l'he escrita. Durant anys havia estat dintre meu, l'havia anada cantant, sigui en veu alta o per mi; i el significat de les paraules s'havia anat aclarint. El que era una tira fònica sense significat, amb els anys s'ha anat separant amb paraules amb significat.