Com un safir entre els sembrats,
gentil creix el blauet.
Gronxat pel ventijol manyac,
s'amaga entre l'herbei.
Trobà entre les espigues d'or
sojorn tranquil i quiet.
Més els infants amb els seus jocs
no el deixen viure a pler.
Set, a tot estirar vuit anys tenia quan vaig aprendre de memòria aquesta cançó. És de suposar que les paraules marcades amb blau, o no en sabia el significat, o no formaven part del meu vocabulari habitual. Sense encomanar-me a sant google, avui, per primera vegada l'he escrita. Durant anys havia estat dintre meu, l'havia anada cantant, sigui en veu alta o per mi; i el significat de les paraules s'havia anat aclarint. El que era una tira fònica sense significat, amb els anys s'ha anat separant amb paraules amb significat.
