A l'atmosfera primigènia ho hi havia oxigen. Hi havia la majoria de gasos de l'actual però sense oxigen. Els primers éssers vius que habitaven la Terra vivien en aquesta atmosfera i creixien gràcies a una reacció química que consisteix, més o menys, en agafar aigua, sals minerals i diòxid de carboni i, gràcies a la llum del sol, obtenir-ne matèria orgànica, desprenent grans quantitats d'oxigen. L'oxigen és un gas corrosiu; crema. La quantitat d'oxigen a l'atmòsfera va anar creixent i va anar cremant tot el que trobava. Només van poder sobreviure a tal revolució aquells éssers que van ser capaços d'adaptar-se a l'oxigen i d'aprofitar-lo per a respirar, o sigui, per cremar la matèria orgànica que els ajuda a viure i a créixer. I encara respirem!
(No sé què deu ser que sempre he trobat més interessant la Revolució de l'oxigen que la Revolució Industrial.)
