27.10.08

La cançó del Vell Cabrés

Mascabrers, al terme de l'Aleixar, ahir a la tarda

A la muntanya de Prades, si hi havia dos hostals.
Nou portes tenen obertes, totes nou al camí ral:
Mas Cabrés dalt de la serra, Mas del Frare a baix del pla.
La verge de Siurana aidi al pobre vianant,
que la negra nit l’atrapa, per aquells foscos topants.
Si als quatre camins arriba, no gaire més lluny irà;
les mules se li deturen, amb el cap esperitat.
Dalt del coll de la batalla, un tió encès ha brandat:
les mules se li deturen, amb el cap esperitat.
Veuen una manta negra, amb dos punyals encreuats.
La verge de Siurana aidi al pobre vianant,
que la negra nit l’atrapa, per aquells foscos topants.
Si no hi deixava les unces, prou hi deixava la sang:
li fan dir una missa negra, si s’escau ser capellà,
si n’era una donzella, l’honra havia de deixar.
La verge de Siurana no vulgui mai perdonar
el vell Cabrés i el del Frare que a l’infern deuen cremar.
Tots els crims que els dos vells feien el pou els ha d’ocultar.
Era un pou en sense sola: Déu ho sap on deu donar.
Quan aquells dos vells morien, la Verge els va castigar:
que s’hi senten nit i dia, com hi criden malaurats,
i aquell pou que no es sabia, on devia anar a parar,
ara és ple d’una aigua morta, tèrbola i roja de sang.
Per morta i fonda que sigui, s’hi aviva un cop cada any.
La diada assenyalada, la diada de Tots Sants,
munta l’aigua a flor de terra, tèrbola i roja de sang
i s’hi senten nit i dia com hi criden malaurats,
el vell Cabrés i el del frare que a l’infern deuen cremar.
Per tot el comtat de Prades, la veu s’ha anat escampant.
La casa ha quedat deserta, Mas Cabrés abandonat.
Ai del qui gosi tornar-hi! Ni la Verge li valdrà.
Serà condemnat en vida, que és la pena de més dany.
La verge de Siurana no vulgui mai perdonar
el vell Cabrés i el del Frare que a l’infern deuen cremar.

________________
Mascabrers, agregat de l'Aleixar, avui en ruïnes. Fou abandonat definitivament a principis de segle, encara que durant molts anys algunes famílies hi vivien durant l'època d'arreplegar les collites. Hi havia un sol carrer i una placeta, amb un pou amb llegenda. El poeta Ventura Gassol s'inspirà en aquest indret per escriure la peça teatral "La cançó del Vell Cabrés", (Barcelona, 1924).
______________
La cançó del Vell Cabrés és l’escenificació d’una llegenda popular. És una obra típica, en moltes literatures, de vells odis que eren superats per l’amor.

24.10.08

tasses

Un dia a la tarda prenent cafè a casa d'uns amics: Qui vol cafè? Qui vol una beguda fresca? Oh, un excel·lent vi del Priorat! Avellanes de la Selva... i anant fent uns quants tastets... quatre galetetes... i passar una estona de xerrameca agradable. 

Les reines de la vetllada, però, van ser les tasses de cafè. Quina originalitat! Sí... un ceramista de Tarragona: Ah... 
- Sí, potser una mica Kitsch, no?
- Tirant a Versace en versió rudimentària! 
- Sí, fet de pressa.
- Sí, sí, els colors i la forma ho semblen... 
- Evidentment, no pots comparar la ceràmica amb la porcellana!
- Ni els dibuixos!
- Potser jo també ho trobo kitsch això del Versace.
- I exactament... què és kitsch?
I au, a veure qui la diu més grossa. 

23.10.08

blue night

És més una nit d'estiu, no? però mai no és tard i m'ha agafat pel blau.

18.10.08

Blue moon


 Once in a blue moon...
(La lluna en un cove)

13.10.08

el meu poble

Al meu poble som tan moderns, aprofitadors, laboriosos... que fa feredat. Kitsch, n'ni podríem dir? Si la cosa va proliferant, pot arribar a ser un atractiu turístic.

10.10.08

blue velvet


Jo en vull un!  (Vaja, me l'he regalat virtualment.)
La cançó fa temps que em té captivada i el color, emb sembla que l'he trobat!

9.10.08

Mira, fa gracieta!


Un matrimoni d'una certa edat (home i dona)  va al psicòleg perquè els sembla que no rutllen massa bé, sexualment parlant, i els han dit que potser la cosa té solució.

Entren a la consulta i expliquen les seves preocupacions al professional. El psicòleg els diu que, en primer lloc, els haurà de fer preguntes per separat; i, per això, de moment, cal que surti la dona i es quedi l'home a dins de la consulta.

El psicòleg comença amb l'interrogatori al marit:
- I, bé, doncs, vostès tenen orgasmes?
L'home queda com a parat, i li diu al psicòleg:
- Esperi's, doctor!
Obre la porta de la consulta i pregunta a la seva dona que s’esperava a fora:
- Pepitaaaaa! què tenim naltros, Orgasmes o Adeslas?

2.10.08

la somera de casa


Clavada que la somereta que teníem a casa quan jo era petita. Al setembre, de bon matí l'aprariàvem (el pare i el tiet), li posàvem la sàrria al damunt amb el cistell pel dinar, els sacs per omplir i les senalles; i cap a la Vora el Rec a plegar avellanes. Els matins de setembre eren fresquets i a mi em posaven assegudeta dalt de la somera, tapadeta, mig adormida, i amunt! De tornada cap a casa, als foscans, a peu, que la somera portava les avellanes. Jo tenia una senalleta petita i durant tot el dia l'anava omplint i buidant. No m'agradava gaire plegar avellanes, més aviat passava el día jugant o importunant els de casa. M'estimava més anar al garrofer a plegar garrofes; amb un no res tenies la senalla gran plena!
I tot això... que el temps passa i que ara vaig a treballar amb cotxe, al setembre i a l'octube i al....