Clavada que la somereta que teníem a casa quan jo era petita. Al setembre, de bon matí l'aprariàvem (el pare i el tiet), li posàvem la sàrria al damunt amb el cistell pel dinar, els sacs per omplir i les senalles; i cap a la Vora el Rec a plegar avellanes. Els matins de setembre eren fresquets i a mi em posaven assegudeta dalt de la somera, tapadeta, mig adormida, i amunt! De tornada cap a casa, als foscans, a peu, que la somera portava les avellanes. Jo tenia una senalleta petita i durant tot el dia l'anava omplint i buidant. No m'agradava gaire plegar avellanes, més aviat passava el día jugant o importunant els de casa. M'estimava més anar al garrofer a plegar garrofes; amb un no res tenies la senalla gran plena!
I tot això... que el temps passa i que ara vaig a treballar amb cotxe, al setembre i a l'octube i al....
