Tots som conscients que d'uns anys cap aquí, d'ençà que ens ha agafat la fal·lera d'estar en forma i anar al gimnàs, ha aparegut una nova paraula: les "agujetas", que traduïm al català, sense encomanar-nos ni a Déu ni a Santa Maria, com a agulletes.
Del meu record (vaja, des de sempre), en un moment o altre, la gent s'ha cansat o ha fet un esforç desmesurat. Abans de tot això de l'estar en forma, l'expressió adequada era: estic baldat, estic cruixit, tinc un cruiximent d'ossos que em fa mal tot... les agulles per res no hi entraven en acció, ni cap altre substantiu substitut; era un estat del cos, no una cosa aliena que et venia després del cansament.
Així doncs, seguint amb el que s'ha dit sempre, a mi em sembla que ni agulletes ni cruiximents; les expressions que ja té la llengua per a expressar quelcom que no és nou; que ja fa anys que ens cansem!
