25.1.10

Comença l'espectacle!

Van Gogh - Ametller florit
Ana del Campo - Almendros en flor

Toni Cassany - "Empordà infinit amb ametllers"

Ignasi Reventós - "Ametllers amb terra bruna"


XI
Ametllers
neutrals davant del caos
ignoren els conflictes
de la Creació
i esdevenen els arbres sublims
d'aquells rebels
que fracassaren.

22.1.10

Els meus ciclams

Fa un any que els vaig plantar, just davant de la porta de casa. Em calien colors vius en un hivern que em semblava desert i malesperitat. Esperava amb deler la primavera i me la vaig fabricar a peu de carrer. Me la mirava a cada moment. Ordenats, arrodonits i amb tots els tons dels roses i dels vermells.
Els ciclams aguanten; resisteixen el freds i els temps intempestuosos. Quan ve el bon temps, els oblides, ells s'amaguen, se n'adonen que ja no et fan cap falta; la natura al teu voltant és ufana tota ella. Però queden, reneixen per fer-te recordar l'hivern passat, i ara requereixen que sigui curosa amb ells, que no se'm mustiïn i així em facin el plaer de l'hivern.

16.1.10

Elogi d'una mala opinió d'un mateix


L'esparver no té res que s'hagi de retraure.
Els escrúpols són estranys a la pantera negra.
No dubten de la justesa dels seus actes les piranyes.
L'escurçó sense reserves aprova el seu caràcter.

En tot el món no trobareu un xacal autocrític.
La llagosta, l'al·ligàtor, la triquina i el tàvec
viuen com viuen i n'estan prou satisfets.

Cent quilos pesa el cor de la balena assassina,
però des d'un altre punt de vista resulta prou lleuger.

No hi ha res més animal
que una consciència ben neta
al tercer planeta del sistema solar.

Wisława Szymborska
(traduït per Josep M. de Sagarra)

http://xamfra.blogspot.com/2009/12/elogi-duna-mala-opinio-dun-mateix.html

9.1.10

El moixó de Sibèria


Hi havia una vegada a la Sibèria, un moixó que no volia emigrar amb els altres cap a les terres càlides; se li feia massa pesat cada any el mateix. Aquell any, va decidir quedar-se i aguantar el cru hivern siberià. Quan va arribar l'hivern, se li anava refredant la sang fins que ja estava a punt de morir gelat. De cop i volta, arribà una vaca i se li cagà al damunt; un cagarot gros!
Això va ser bo pel moixó; va anar trobant-se millor i va començar a cantar.
Al sentir els cants, una guineu va anar cap allí i li va anar traient la merda del damunt.
Quan el va tenir netet, se'l va menjar.

D'aquest conte en podem treure tres ensenyances:

1. Si algú se't caga damunt, no sempre ha de ser per mal.
2. Si algú et vol treure la merda del damunt, no necessàriament ho fa amb bones intencions.
3. I, el més important de tot: Si estàs amb la merda fins al coll, no cantis!

2.1.10

El meu poble...


El meu poble té una plaça
plena d'arbres i de sol,
s'hi passeja el senyor alcalde
i també tothom qui vol.

El meu poble té una escola,
una ermita i un mercat,
tot de cases rialleres
amb flors blanques al terrat.

Bofill, F; Puig, A; Segarra, F


Ei! que aquesta entrada vol ser per dir BON ANY A TOTHOM!