29.5.08

trucada


Ha trucat i m'ha dit que pensava en fer-ho. Això deu voler dir que no ho farà. Hem parlat una hora, de com se sent, de la manera com veu la vida i els que l'envolten... i no pot seguir i segueix aferrant-se a allò que li fa més mal, que li destrossa les neurones. I la comunicació amb la gent li és cada vegada més difícil i no es mou de casa. Fa difícil la vida als que conviuen amb ell i no és la seva intenció; però no pot ser franc i demanar que se'n vol sortir al preu que sigui. Jo he mirat de dir-li com el veig, sense embuts. No sé si li he fet més mal que bé. L'experiència en casos d'aquests és dura, no saps què dir i tot el que diguis et semblarà després que ha estat motiu per accelerar el desenllaç final. Ja en tinc experiència i el dol és molt fort, però... deu ser que l'equivocaré mil vegades i no n'aprenc. Abans sabia callar i de cada dia vaig xerrant més i em sembla que hi perdo bous i esquelles. El silenci és una virtut; saber callar al moment. Saber-se'n estar.
el silenci no et trairà

28.5.08

lliri

ELLA
2
1 Jo sóc un narcís de la plana de Saron,
un lliri de les valls.
ELL
2 Com un lliri entre els cards
és la meva estimada entre les donzelles.

Càntic dels càntics

25.5.08

l'escala de valors

Quan em vaig començar a veure les orelles, anava a reunions i conferències de les que es portaven aquells dies. Als vespres, pels pobles, s'organitzaven tota mena de festivals per anar posant-nos al dia del que hauria de ser un país amb democràcia. Doncs sí... jo hi anava i sentia parlar gent que em semblava que en sabia molt, que deien paraules noves per a mi i conceptes encara més nous. Total, que jo diria que entenia ben poca cosa; però m'hi fixava. Un dels conceptes que em portava més de cap era "l'escala de valors". Jo, sense saber a què es referien però sense gosar preguntar, així estava educada, a no preguntar. Jo ja veia que devia ser important, que sense allò no podies passar, tal com deien els de la taula i els que portaven la veu cantant. Després, m'imaginava com devia ser la meva escala de valors... i res, al meu cap només hi apareixia això:
Anava passant el temps i de tant en tant em venia al cap la cosa de l'escala i..., enxancarrada i buida, sense res al capdamunt; que representa que allí hi anava el valor més important. No es que em fes perdre la son, però em mig entristia estar tan buida de valors. Però jo, callada i a escoltar!
Va anar marxant la icona del meu cap i van venir altres maldecaps: acabar d'estudiar, el festeig, buscar feina, treballar, estudiar més, casar-me, tenir la filla, els pares que es fan grans, les malalties, les alegries, els amics que van i que venen, les desavenences familiars... els que ens deixen i els que neixen,  nous horitzons, la filla que ja és gran...
Han passat anys i anys i torna el concepte al cap. Ara resulta que l'escala ja no està buida. Hi ha un pujar i baixar continu de valors que fa feredat; ara resulta que se m'apareix així:


I el pitjor, sense res al capdamunt. Que no, que no n'hi ha cap de valor que encimbelli l'escala, que tots compten per anar vivint i els vas trampejant com pots i ara t'avens més amb un i ara amb un altre. No veig que hi hagi res fixe. El dia en que tot es fixi...

"Aquell que a cap moment li digué atura't
sino al mateix que li dugué la mort"
../...

8.5.08

a favor de la formiga

Jean de La Fontaine

La Cigale, ayant chanté tout l'été,
Se trouva fort dépourvue
Quand la bise fut venue:
Pas un seul petit morceau
De mouche ou de vermisseau.
Elle alla crier famine
Chez la Fourmi sa voisine,
La priant de lui prêter
Quelque grain pour subsister
Jusqu'à la saison nouvelle.
"Je vous paierai, lui dit-elle,
Avant l'Oût, foi d'animal,
Intérêt et principal. "
La Fourmi n'est pas prêteuse:
C'est là son moindre défaut.
Que faisiez-vous au temps chaud ?
Dit-elle à cette emprunteuse.
- Nuit et jour à tout venant
Je chantais, ne vous déplaise.
- Vous chantiez? j'en suis fort aise.
Eh bien! dansez maintenant.

La cigala havia cantat tot l’estiu i es trobava sense aprovisionament quan va venir el fred: ni un bocinet de mosca ni de cuquet.
Va anar a demanar menjar a ca la seva veïna, la formiga; li va pregar que li deixés qualsevol cosa per subsistir fins al bon temps.
- T’ho pagaré –li va dir- paraula d’animal; l’interés i el capital.
- Què feies al temps de la calor? – li digué a la captaire.
- Cantava de nit i de dia; i a tu no et desagradava.
- Cantaves? Ah…, està bé…; doncs ara balla!


I com ho sabia la cigala que a la formiga li agradava que cantés? Potser ja n’estava fins al capdamunt! i no gosava dir res. Heu sentit mai les cigales a l'estiu?
Ves, doncs, a la formiga no li agradava el cant!
I aquí no ho diu que la deixés morir de gana com van dient per aquí i per allà!
Ja devia donar-li menjar algun o altre animaló que estés pel cant o pel ball.

(Dedicat a la meva amiga de "La Pecheré de la Chemise")

4.5.08

maneres d'aprendre



Com un safir entre els sembrats,
gentil creix el blauet.
Gronxat pel ventijol manyac,
s'amaga entre l'herbei.
Trobà entre les espigues d'or
sojorn tranquil i quiet.
Més els infants amb els seus jocs
no el deixen viure a pler.

Set, a tot estirar vuit anys tenia quan vaig aprendre de memòria aquesta cançó. És de suposar que les paraules marcades amb blau, o no en sabia el significat, o no formaven part del meu vocabulari habitual. Sense encomanar-me a sant google, avui, per primera vegada l'he escrita. Durant anys havia estat dintre meu, l'havia anada cantant, sigui en veu alta o per mi; i el significat de les paraules s'havia anat aclarint. El que era una tira fònica sense significat, amb els anys s'ha anat separant amb paraules amb significat.