30.11.09

Quan bufa el Serè

Aquesta fotografia no reflexa el que veuen els teus ullls quan bufa el Serè;
però, si més no, s'hi acosta

El vent, el Serè, molestós, sorollós, destrossador. Sobretot, desafiador. A mi em provoca, em fa cridar i llençar blasfèmies contra no res i ningú. Em cansa. És pesat caminar contra el vent, conduir contra el vent. Aixeca polseguera, resseca les narius i mucoses totes. S'escola per les escletxes de les portes i les finestres xiulant com un condemnat per dins de casa. Tot bat. Fa patir. Els patidors de mena patim per tot (patim, patam, patum!), i el vent ens causa un patiment inútil, estèril.

Ara bé... Atreveix-te! Surt de casa amb el vent i puja dalt d'un tossal on puguis veure tot el Camp. L'espectacle no té preu. El paisatge és del tot nítid; el Serè s'ho emporta tot. Els colors són intensos: verds, blaus, grocs... Aquesta visió només es produeix a la tardor. A la tarda, quan el sol comença a deixar d'escalfar. Mira cap al mar, deix anar la vista i la ment, i veuràs com les distàncies s'apropen. El cap de Salou és a tocar. La llenca de mar platejada i il·luminada pel sol de ponent diu: "Toca'm, agafa'm!" Ves-te'n cap a casa i el patiment s'haurà acabat!

27.11.09

Bon dia!

Fotografia, maig del 2009

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa
Salvador Espriu

16.11.09

Pink Martini, el meu darrer descobriment

Pink Martini es una "pequeña orquesta" de Portland, Oregon, fundada en 1994 por el pianista Thomas M. Lauderdale. Pink Martini interpreta diferentes géneros musicales como la música latina, música lounge, música clásica, o el jazz. Su música ha sido descrita muchas veces como "vintage", una descripción que muestra el contenido, el estilo y la duración de las canciones que han inspirado muchas de sus canciones.

8.11.09

Flors d'un estiu (plagi)

Anem ribotant els anys. Volem conservar records agradables a la memòria enmig de tribulacions i de decisions preses reflexivament i amb dolor. Anys per oblidar i per fer-ne un munt d'encenalls, però que la marmanyera memòria retindrà. I el drapaire mut de l'oblit en farà caliu d'inquietud.

1.11.09

Castanyera

De bo de bo que la padrina Maria era castanyera. Només hi penso en aquestes dates, quan veig les parades de castanyes pel carrer. Jo no ho vaig veure mai; m'ho explicaven el padrí i la mare. Ella no ho deia, no li agradava explicar històries. Era quan era fadrina; devia ser molt joveneta, perquè es va casar als dinou amb el baliga-balaga del padrí Andreu que era d'una casa més bona que ella. Es posava al carrer Major i tots els xics, deia el padrí, li anaven a comprar les castanyes perquè era més guapa, neta i simpàtica que l'altra que hi havia.