De bo de bo que la padrina Maria era castanyera. Només hi penso en aquestes dates, quan veig les parades de castanyes pel carrer. Jo no ho vaig veure mai; m'ho explicaven el padrí i la mare. Ella no ho deia, no li agradava explicar històries. Era quan era fadrina; devia ser molt joveneta, perquè es va casar als dinou amb el baliga-balaga del padrí Andreu que era d'una casa més bona que ella. Es posava al carrer Major i tots els xics, deia el padrí, li anaven a comprar les castanyes perquè era més guapa, neta i simpàtica que l'altra que hi havia.
