Hi havia una vegada a la Sibèria, un moixó que no volia emigrar amb els altres cap a les terres càlides; se li feia massa pesat cada any el mateix. Aquell any, va decidir quedar-se i aguantar el cru hivern siberià. Quan va arribar l'hivern, se li anava refredant la sang fins que ja estava a punt de morir gelat. De cop i volta, arribà una vaca i se li cagà al damunt; un cagarot gros!
Això va ser bo pel moixó; va anar trobant-se millor i va començar a cantar.
Al sentir els cants, una guineu va anar cap allí i li va anar traient la merda del damunt.
Quan el va tenir netet, se'l va menjar.
D'aquest conte en podem treure tres ensenyances:
1. Si algú se't caga damunt, no sempre ha de ser per mal.
2. Si algú et vol treure la merda del damunt, no necessàriament ho fa amb bones intencions.
3. I, el més important de tot: Si estàs amb la merda fins al coll, no cantis!
