25.5.09

Lo pi de Formentor

(Si fós vora el mar, il·lustraria ben bé el poema de Miquel Costa i Llobera; però és a casa.)

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

22.5.09

Arcàdia

Et in Arcadia ego. La meva versió; la que ajuda a suportar el pes del viure i del patiment. La que dóna pau i soledat quan és necessària. La que bull d'activitat i d'alegria quan cal. La que queda en l'enyor quan no hi ets. La que encisa en tot moment de l'any. L'alliberant presó.

20.5.09

Bolero para Gil de Biedma


A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas,
hablas a cada rato
de gente ya olvidada,
de calles lejanísimas
con farolas a gas,
de amaneceres húmedos
de huelgas de tranvías.

A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas,
cantas horriblemente,
no dejas de beber
y al poco estás peleando
por cualquier tontería,
yo que tú ya arrancaba
a que me viera el médico
pues si no un día de éstos
en un lugar absurdo
en un parque, en un bar
o entre las frías sábanas
de una cama que odies
te pondrás a pensar,
a pensar, a pensar
y eso no es bueno nunca...
...porque sin darte cuenta
te irás sintiendo solo
igual que un perro viejo
sin dueño y sin cadena,
te pondrás a pensar,
a pensar, a pensar
y eso no es bueno nunca.

A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas.


José Agustín Goytisolo

10.5.09

A través del espejo


"In memoriam Gabriel Ferrater"



Como enanos y monos en la orla

de una tapicería en la que tú campabas

borracho, persiguiendo jovencitas...



O como fieles, asistentes

-mientras nos encantabas-

al santo sacrificio de la fama

de tu exceso de ser inteligente,

éramos todos para ti. Trabajos 

de seducción perdidos fue tu vida.



Y tus buenos poemas, añagazas

de fin de juerga, para retenernos.


(Jaime Gil de Biedma, Poemas póstumos)

7.5.09

Una colònia!

Decididament, hi ha una colònia d'eriçons al tros! La setmana passada en vam trobar un altre. Aqueix, segant l'herba. S'havia fet una boleta punxeguda. El vam agafar, cap a la capsa i l'endemà a deixar-lo prop de la bassa del poble; lluny de casa; on els hem anat deixant tots, que hem perdut el compte, però que ja en són vuit o deu. 

3.5.09

Ella


(foto arxiu meu)
Se'n van anar cap a Barcelona l'any 50, just casats. Ell hi va trobar una feina precària. Vivien rellogats; però millor que al poble anant a jornal de pagès. Tribulacions no en vulguis més fins que van trobar el pis on han viscut sempre; i ell, una feina en una fàbrica que li va permetre anar pagant el pis, pujar els dos fills que van començar a venir de seguida i arribar a la bonança dels anys 60 que els va concedir un bon respir.
El que vull comentar ara i aquí és el cas d'ella. No se li ha enganxat ni una paraula, ni una expressió, del parlar de Barcelona. El seu home en deixava anar alguna, però ella, ni parlar-ne. I això que els seus fills parlen totalment barceloní, tirant a xava.
Quan jo era petita anava a Barcelona a casa seva i m'hi estava quinze dies o un mes. A mi això de la capital em fascinava, sobretot el fet d'haver-se d'arreglar cada vegada que sorties al carrer. No podies fer-ho amb bata, davantal i espardenyes com al poble. Ella m'ho deia així: "A Barcelona les coses són diferents". L'única vegada que la vaig veure canviar una mica en el parlar va ser un dia al mercat; va demanar mongetes i patates. I jo, amb uns ulls oberts com a taronges, va i li pregunto: "Padrineta, què has demanat?" "Res, és que si dic bajoques i pataques se n'enriuen."  Devia ser això que em va animar a fer la meva primera incursió en aquella variant lingüística que parlaven els meus cosins i els seus amics i que tant m'embadocava. Un bon dia, ma cosina, davant de son germà i d'altres xiquets de l'escala, em pregunta on havia deixat no sé què; i jo que li responc: "Sobre la cadira". I ja tens mons cosins enrient-se'n de mi, i jo vermella com un tomacot. I així ha quedat la cosa; a mi mai no se m'ha enganxat el parlar barceloní, malgrat la TV3, els meus cosins, la polidesa i el que vulgueu... i és que diuen que m'hi assemblo tant amb ella!