De la vetllada compartida amb el poeta Roni Someq (1955-) a Tel Aviv l'agost de 1999 me’n vaig endur aquest poema traduït al català per la Roser Lluch.
Poema de goig
Tots dos damunt el pastís
com figuretes d’uns nuvis.
Si és que arriba el ganivet
mirem de quedar en el mateix tall.
(del poemari “Paradís d’arròs”, 1996)El setembre, aquí, el va il·lustrar la Montse i, en forma de punt de llibre, els el vaig regalar a uns amics que es van casar a l'octubre.
Comiat
-
Amor meu. No m'ensenyis el camí. No cal. Et seguiré pel rastre de les
blanques aurores i t'evocaré, de lluny, amb veu de mar i de vent. Vindré,
quan s'este...
Fa 2 mesos