Una besàvia de part del pare. La iaia de Vilanova, li dèiem els besnets, perquè del nostre record sempre havia viscut a Vilanova i la Geltrú amb la seva filla petita. Tres filles, va tenir amb el seu home, el Marmitó, l'Anton Giralt. Ella, la Dulores Estrada, era molt tremenda. Va posar les seves filles a servir als nou anys l'una i als dotze les altres; mentrestant, ella anava a fer de mare amb les colles de joves del poble quan sortien al defora o anaven a balls i festes; cosa que, de grans, sempre li retreien les filles: "No ens va fer de mare a naltros i anava a fer de mare pel poble". Amb la padrina Teresa, la filla gran, no es van avenir mai, i de grans, sempre que es trobaven es discutien:
- Mare, podríeu ajudar-me a pelar pataques!
- Se'm faran malbé les mans per fer punta!
Un dia que hi havia forasters a casa:
- Mare, que no ensenyeu les puntes tan ben fetes que féu? Dieu-los que no peleu pataques perquè no se us estropellin les mans.
I ara tot això m'ho expliquen el pare, la mare i la Padrineta, i a mi m'agrada escoltar històries; de fet, a ells sempre els ha agradat explicar-ne de la família, només que ara n'hi ha alguna de nova i moltes de repetides. També van repetint com anaven les relacions amb els gendres de la iaia. No s'avenia amb cap.
La iaia quan estava al poble vivia amb la filla soltera, i el padrí Josep els havia d'anar a treure la comuna. Doncs elles, que anaven restretes, hi tiraven aigua, de manera que la feina del padrí feia de mal fer i es veu que cagava hòsties cada vegada que hi havia d'anar.
L'altre gendre, el Paquitu de l'electra, el de Vilanova, acostumava a ser fora per temporades. Qan arribava i es posava a l'habitació amb la seva dona, ella s'estava asseguda davant de la porta per escoltar. Els renecs de dins diu que se sentien per tota l'escala.
La padrina va morir als 62 anys, jo en tenia 7; la iaia de Vilanova es veu que no se'n va fer gaire d'enterrar la filla, sentia a dir jo per casa. Ella va arribar als 90 passats; sabia viure, diuen.
