La vaig trobar a cal tiet Josep remenant fotografies el dia de la mort de la tieta. El pare és el més petit de tots. Fixa't, el padrí amb barba d'una setmana, almenys; anava al poble el dissabte i passava per cal barber. La padrineta, la germana gran del pare, diuen que és igual que jo i que així com em vaig fent gran de cada vegada m'hi assemblo més. Eren masovers i mitgers al mas de Moixó. Deu ser l'any 1933, abans de la Llei de contractes de conreu, perquè els van fer marxar del mas abans de la collita. Diu el pare que la fotografia els la devia fer el Pep Anton Moixó, son germà de l'amo, que treballava a Tarragona. La trobo entranyable. I ara que els pares ja són vells i atropelladets, tinc com una mena d'obssessió en fixar la memòria, sobretot per a la meva filla i els més joves de la família.
Comiat
-
Amor meu. No m'ensenyis el camí. No cal. Et seguiré pel rastre de les
blanques aurores i t'evocaré, de lluny, amb veu de mar i de vent. Vindré,
quan s'este...
Fa 2 mesos