Ho diu el nou Codi Civil Català; ja no sóc ta mare, sóc un dels dos progenitors que tens. Ho he sentit ben clar aquest migdia quan la consellera Tura ho explicava als mitjans de comunicació. Ni per un moment se li han escapat les paraules pare i mare. Ella és sempre perfecta en les formes.
I el que em va costar a mi fer de mare! Recordo en especial un dia en què em vas fer difícil la feina. No sé quin tema era, però em demanaves consell i volies la resposta ràpida (ets així tu) i jo et deia que m'ho havia de pensar, que no ho tenia clar i que potser ho comentaria amb ton pare; i tu vas respondre ràpid: "Fes de mare!"; jo et vaig afegir que n'anava aprenent, que era la primera vegada que ho feia i que no era una feina fàcil. Tenia l'experiència del pare i la mare i bevia d'aquella font, però els temps canvien i les situacions són difernts; no n'hi ha d'escoles ni d'estudis de en aquesta matèria. Ara que ja fa tants ays que ho faig i que me'n vaig sortint (et sembla que sí?), amb això dels progenitors em sento rebaixada de categoria humana, no hi puc fer més.
