Els nostres avellaners, a èpoques, estan afectats per la Zeuzera pyrina, dit vulgarment cuc barrinador. Per extensió, quan algú està afectat d'aguna obssessió o quimera, li diem que té el cuc barrinador.
Avellaners a l'hivern. És un arbust trist, no? Ara, de cuc barrinador ja no n'hi ha, els tracten contra la malura.Tenim uns amics que estaven subscrits a això del Canal Plus i es veu que estaven afectats del cuc barrinador del Grup PRISA. Un dia, sopant a casa seva tota una colla, va començar la broma de si l'home havia anat o no a la Lluna, de si això era una enganyifa, que ja n'havien fet pel·lícules, que molts reportatges al Canal Plus ho desmentien i ho provaven, que si això, que si allò. Jo em pensava que era cosa de veure qui la diu més grossa i més absurda després d'un bon àpat ben regadet; i jo dient disbarats; però no, la cosa anava seriosament; van començar a posar cara de persones assenyades (els vapors etílics es devien haver anat evaporant) i no els treies d'aquí, que això d'anar a la Lluna era un invent dels americans per no sé ben bé què. Jo vaig anar callant i escoltant; devíem canviar de conversa i com si res. Arriba l'hora del marxar i el meu home i jo, dalt del cotxe, ens mirem i diem: "Te n'has adonat?" "Què hi podem tenir en comú en endavant?" "De què hem de parlar?". No és que s'hagi acabat l'amistat, no. Ens trobem pel carrer i ens saludem efusivament, preguntem per les respectives famílies, ens felicitem les Festes i l'Any Nou... diem: "Un dia d'aquests hauríem de fer un sopar!" "Sí, sí, adéu...
Tot es va esvair en un moment, hi va haver un abans i un després...
