La Brisa és el gos de casa. Ja deu fer 9 anys que la vam portar; s'havia mort l'Eina de vella i en vam anar a buscar una altra. La Brisa es diu oficialment Passy, però no hi havia manera de pronunciar-ho i li vam dir Brisa. Ara ja és vella també i no és tan juganera com de jove i no se't tira pel damunt quan la vas a treure del tancat a la nit. Al matí, la crides i ve tranquil·lament cap al tancat, ja s'ho ha après, no dóna feina. De vigilar, no vigila molt, se li colen totes, però és una gossa fidel. Ella nota quan algú de casa és fora i aquella nit no es mou de la porta. Jo no li faig gaire cas, però un dia que era sola a casa i tenia por que no s'escapés en sortir un cotxe li vaig dir: "Brisa, avui sóc sola, no t'escapis i no et moguis del meu costat". I va creure, no me'n sabia avenir. El dia que es mori la trobaré a faltar. Més que res, si ve un cadell nou i entremaliat que ho fa anar tot en orris i em treu de polleguera.
