L'escriptura serveix per fixar les paraules en l'espai i en el temps. Els signes de puntuació van néixer per apropar la llengua escrita a la llengua parlada. L'entonació, les pauses, els silencis, la modulació de la veu... no podien ser reflexats només amb les lletres. Si un hom pretén escriure bé, cal que domini els signes de puntuació, és clar; no parlem dels entesos que escriuen sense signes de puntuació; aquests tenen un domini tal de la llengua que la manera com lliguen les paraules ja fa que, al llegir-les, l'entonació i les pauses siguin les adequades; art difícil de dominar!
No vull donar cap lliçó de signes de puntuació, ans al contrari. Cadascú s'espavila com pot per col·locar-los en l'escriptura. La introducció ve al cas només per parlar de les cometes. Signe de puntuació que serveix per marcar les paraules que apareixen en un text amb un sentit altre que l’habitual o un matís particular -sovint d’ironia o èmfasi- entre molts d'altres usos.
Darrerament s'ha produit un fenomen estrany i nou. Els signes de puntuació han passat a la llengua parlada. No tots, evidentment, parlo del punt i de les cometes. De fa anys, hi ha qui quan parla i vol donar un tema per acabat i que no se'n parli més diu: "I punt!". Però, el cas que més clama al cel és el de les cometes. I és que no només han passat a la llengua parlada, sinó que s'han ensenyorit de la gesticulació de molts parlants. Aquest fenomen no distingeix edats ni nivells socials o culturals, ni té fronteres lingüístiques. Pots veure arreu gent aixecant el dit índex i el del cor de cada mà i fent-los anar amunt i avall en un moviment continu, mentre diuen: "Això, entre cometes." També hi ha qui, sense dir-ho, quan pronuncia alguna paraula que vol dir amb ironia o èmfasi, fa el gest en qüestió. I així, per la televisió, en converses de carrer, en explicacions de criatures... contínuament veus algú que va aixecant els dits com si imités els moixonets que volen. Pobresa de vocabulari? Què si no? La llengua té maneres de dir prou abundants i diverses per expressar els dobles sentits, la ironia, el sarcasme, la metàfora, el sentit de l'humor... sense abusar de moviments kinèsicament immadurs.
