Píndola de memòria

Lo padrí Andreu s'asseia al brancal de la porta, al pedrís, i tota la canalla del carrer venien perquè els expliqués contes, els recités poemes i els cantés cançons. Això era abans que aribés la primera televisió al carrer. "Deu mil" en sabia, que la mare encara explica, recita i canta idènticament igual a com ho feia ell. Jo ja he perdut més i se m'escapen paraules i l'entonació no és la mateixa. Se li feia la boca aigua quan explicava, literalment, disfrutava de debò. Aquesta que recordo avui és una cantarella que... és clar, no podeu sentir, ni sé si està recollida en algun compendi de literatura popular de tradició oral. (De fet, sí. Poses al Google el primer vers i trobes cantarelles semblants)

Lo pare i la mare
(mira ací mira allà mira en terra)
Lo pare i la mare
no em tenen sinó a mi,
no em tenen sinó a mi.

I em fan anar a l'escola(mira ací mira allà mira en terra)
I em fan anar a l'escola
a aprendre de llegir,
a aprendre de llegir.

Lo mestre que m'ensenya(mira ací mira allà mira en terra)
Lo mestre que m'ensenya
s'ha enimorat de mi,
s'ha enimorat de mi.

Sóc massa petiteta(mira ací mira allà mira en terra)
Sóc massa petiteta
i no us podré servir,
i no us podré servir.

Sols me’n paris la taula(mira ací mira allà mira en terra)
Sols me’n paris la taula
i em donguis el pa i vi,
i em donguis el pa i vi.