Mans boniques, de dona jove, que al meu parer estan deslluïdes per aquestes ungles.
Les mans que sempre he admirat. Les vaig conèixer quan jo tenia deu anys. Sempre he volgut que les meves s'hi assemblessin. Ara elles en tenen seixanta-tres i una mica d'artrosi, però continuo admirant-les.
Explicava a una coneguda que darrerament a Israel s'ha posat la moda de portar ungles postisses, llargues i decorades; moltes dones en porten. D'ungles com les meves, tallades ben arran, sense pintar i netes, se'n veuen poques; i mira que jo m'hi fixo, les mans sempre han estat com una obssessió per a mi. Ella em va respondre: "És clar, aquests països són diferents, les dones tenen altres costums; països exòtics..." Em vaig haver d'escarrassar explicant-li que Israel és un país divers, com Catalunya, però que la gent és com nosaltres, que no és un país "exòtic"; la moda és la mateixa que aquí, amb la diferència que et sents més lliure d'anar vestit com vols a qualsevol lloc.
Això ve a tomb perquè... ve-t'ho a saber!
