Que hable de mi Europa

"Mi Europa, desde Leningrado a la montaña con forma de montaña", podria resumir o titular el relat que acabo de llegir. Casualitats de la vida, la tardor passada vaig sortir un dia amb la càmera (m'he estrenat fa mig any a agafar-la!) a fer fotografies de la muntanya de Sant Pere, als peus de la qual descansa el meu poble. És bonica, no? De petits, quan ens demanaven un dibuix al capdavall d'un escrit, hi dibuixàvem aquesta muntanya; és l'estereotip perfecte, amb ermita blanca que la corona. 

M'ha fet feliç que l'autor del relat exterioritzi també la seva dèria per aquest perfil que compartim tanta gent des de petits.

I, parlant d'estereotips, recordo el que tenia jo d'una illa deserta. Com la del TBO, petita, amb palmera al mig i un nàufrag amb barba i roba esparracada. Quina no va ser la meva desil·lusió quan vaig saber que una illa habitada no tenia res a veure amb el dibuix en qüestió! Jo diria que ja no em vaig fer mai més cap imatge mental del que podia ser un paisatge que encara mai no havia vist. De manera que, sempre, quan visito un lloc nou mai no recordo com me'l devia haver imaginat, el disfruto directament com és, sense comparacions estèrils. Excepte a París. A l'escola teníem aquells llibres de "Langue et civilisation française"; sense haver anat a França mai de la vida, podíem recórrer moltes de les seves ciutats i saber-ne els costums. Així, jo em vaig fer un París a la meva mida, el nucli antic no massa gran, amb carrerons estrets al voltant de Nôtre Dame... Ai el primer dia que vaig baixar del cotxe al costat de la Tour Eiffel! Quina decepcio! Que n'eren d'amples els boulevards del Sena, no t'abastava la vista de cap a cap! i les avingudes! i els edificis! Vaig exclamar la frase tòpica al revés: "Oh, me l'imaginava més petita!" no tenia res a veure amb Madrid o Barcelona, úniques ciutats grans que havia vist fins llavors. M'hi he acostumat. És una meravella passejar-hi, com per moltes d'altres ciutats grans que he visitat després, amples, tranquil·les, amb gent que hi passeja asserenada, espais verds al bell mig... anant-hi de visita sembla que la vida hi és fàcil.