Montserrat

Llegint Salvador Espriu.

L'any passat, per aquestes dates, visitàvem Montserrat amb uns amics que no coneixien aquestes roques altes; i feia un dia com el que fa avui: plujós, emboirat, amb els núvols tocant les muntanyes. I hi he pensat, amb els amics... He buscat el poema que fa pocs dies vaig descobrir i m'hi he sentit a gust. 

Si visitaves honestament Montserrat

I

No tots estimen
aquests cingles. De sobte,
des d'ells, les boires
amortallen la terra:
nostra, petita, pobra.

V

Llum, parats núvols,
desig de l'enganyosa
pau. Ales amples
d'ocells del vent atansen
lentituds de campana.

VII

És ben difícil
que tu siguis alhora
humil i lliure.
Si t'atreveixes,
des d'aquests cims demana
pels fills, pel poble.

Salvador Espriu