Dilluns passat hi havia lluna plena i la claror a la nit era magnífica, brillant, en una atmòsfera del tot nítida. El més bonic era l'espectacle multicolor que oferien els llums de la refinadora, semblava que els tingués davant. Era un admirable contrast de clarors. Coincidia que aquests dies feien parada i hi havia el metxero engegat, que feia tanta claror com la lluna. I vaig sortir al carrer amb la càmera... i res, el que veien els meus ulls no vaig ser capaç de captar-ho en una fotografia; se n'ha de saber, només algunes vegades sona la flauta per casualitat.
Malgrat el meu fracàs com a fotògrafa, em va servir per fer una associació d'idees i per recordar somnis de joventut. Em va venir al cap la cancó: "Nits de lluna plena, somnis d'envelat..."
Fixa't, i d'aquí, si t'ho agafes per la mala part:
- La refinadora contamina i l'espectacle de dia és llastimós.
- Ni La Plaça del Diamant ni la Rodoreda, a hores d'ara, no m'apassionen.
- Aquest cantant no l'havia escoltat de quan tenia divuit anys.
- Sóc dolenta fent fotografies. De fet, només fa quatre dies que intento fer-ne.
Però... Sempre hi ha algun motiu per prendre-s'ho bé!
